FINS EL DIUMENGE 4/9
IVAM. Guillem de Castro, 118
Marcadament política és l’obra d’Anna Boghiguian. L’egípcia d’origen armeni, una artista de tornada de tot, dibuixa mirant a conflictes passats que colegen fins l’actualitat, desatats per interessos geopolítics que ens parlen de colonialisme europeu, tràfic d’esclaus, la inhumanitat dels polítics, els abusos sobre la natura o el capitalisme. Per exemple, amb els seus dibuixos fets escultures planes sobre el tractat de Versalles firmat en plena pandèmia de la grip espanyola o sobre el comerç cotoner, que fiu prosperar a les societats colonials i impulsà el capitalisme a costa de l’explotació d’éssers humans, l’eixamplament de la bretxa entre rics i pobres i el naixement d’Estats Units com a potència mundial. O amb la seua explicació, en “viñetas” plenes de dades sobre paper centenari, de la creació i nacionalització egípcia del Canal de Suez, clau en la geopolítica mundial quan es va unir el Mar Roig amb el Mar Mediterrani i permetre el transport marítim entre Europa i Àsia sense haver d’envoltar Àfrica pel Cap de Bona Esperança.
Anna Boghiguian. A vegades, inesperadament, el present se troba amb el passat presenta cinc instal·lacions i cinc sèries de dibuixos realitzats des de 2015 que expliquen, des del passat, els reptes econòmics i polítics de la nostra època. Estenent fils invisibles que uneixen el comerç del cotó, les friccions en torn al Canal de Suez, l’acumulació del poder en poques mans i l’explosió del capitalisme. O resaltant el paper que juguen les abelles en l’agricultura—en perill per efecte dels pesticides i el canvi climàtic—en una gran instal·lació feta de panells que desprenen olor a cera i alberguen un gran cervell pintat, tema important per a l’artista perquè és ací on es forma la imatge. Acabareu el recorregut trepitjant sal en una gran instal·lació formada per runes de vaixells i grans velams que recorden la importància que va tenir pels romans l’“oro blanco”, que ha servit com a antisèptic, per conservar aliments, retribuir treballs (d’ací la paraula “SALari”) i adquirir esclaus. Boghiguian explora els reptes econòmics, polítics i culturals globals del nostre temps, fa art amb patrons del passat que es repeteixen (despullament, revolució, guerra, imperi, colonització) buscant, ella mateixa, l’harmonia en un món que a vegades no comprén. S.M.
