FUNDACIÓ BANCAIXA. Pl. Tetuán, s/n
Andreu Alfaro va ser un dels artistes més importants de l’art espanyol del segle XX i així ho vol reconéixer la Fundació Bancaixa amb aquesta retrospectiva que abasta més de cinquanta anys de carrera, des de 1958 fins el 2000. La seua obra més recognoscible, l’escultura pública, apareix només com a exemple a l’entrada de l’edifici (Homenatge a Platón) i en format vídeo, la resta és escultura de xicotet i mitjà format que es remunta als seus primers anys associat al grup Parpalló, en una època en la que aflorava la modernitat a Espanya de la mà de Saura, Chillida o Tàpies. Com ells, Alfaro va polititzar la seua obra entre els anys 1960 i 1973 (la peça Tothomés un crit en favor de la col·lectivitat), deixant a una banda el constructivisme abstracte de formes simples, i després va despuntar amb les seues peces més aplaudides, les generatrius. És a dir, superfícies corbes creades per la juxtaposició de varetes rectes, com l’escultura pública Homenatge a Ausiàs March que podem contemplar als Jardins del Reial. Totes són una autèntica meravella. Després va passar per una etapa de metacrilat acolorit, de tonteig amb el barroc i d’exaltació del jazz, per acabar en el Contraminimalisme, en l’última sala d’aquest recorregut cronològic on trobem les elegantíssimes plaques de metall que conformen De la vida i la mort, la memòria. Alfaro va ser un artista d’imaginació desbordant que mai no va deixar de sorprendre en la cerca de nous materials (alumini, fusta, marbre…), perspectives i geometries, que va fugir de la coherència, la previsibilitat i la uniformitat sense por a fracassar. S.M.
