Los días lentos

Los días lentos es mou entre la confessió i la ficció per a indagar en la vellesa i la mort. L’obra se centra en la fragilitat humana quan l’edat s’apodera dels nostres cossos, en l’agonia de la vida com a moment de soledat i derrota, però també com a coronació de la nostra existència. En Los días lentos l’autora rep la notícia de la demència del seu propi pare al mateix temps que escriu una obra sobre l’alzhèimer. Els ajustos amb el passat, la ficció i el món oníric oferixen una eixida al desconsol.