Una casa. Segurament, una casa menuda i vella d’un poble. No sabem com és de menudeta ni de vella. Ni quin és eixe poble.
Tot ací és borrós. El que sí que sabem, encara que tampoc no és segur, és que en esta casa menudeta i vella viu una família o alguna cosa que se li assembla. Una família que no pot deixar de mirar la paret de la seua cuina. Entre el silenci, la por, la incertesa i la curiositat, miren la paret. No poden deixar de mirar-la.
NOTA D’AUTOR:
“La mancha” és una borrosa història sobre l’indestructible dret a somiar que tots tenim més enllà de les nostres realitats. Una tragicomèdia sobre una família que viu apartada en un poble on l’aparició d’una xicoteta taca en la paret fa aflorar les seues pors i els seus anhels. Una rondalla sobre allò que ocultem com a individus i societat, sobre la incomunicació i l’absència de futur, però, per damunt de tot, sobre l’esperança que les coses en algun moment siguen distintes.
– Sergio Serrano
La mancha és fruit del text generat en el Laboratori de dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera.
