DEL DISSABTE 13 AL DIUMENGE 21/4
dv.ivc.gva.es
“Som la plataforma de la dansa espanyola”, sentenciava la directora del Dansa València, María José Mora, en la presentació de la 37a edició del festival; així ens veuen a la resta de l’estat i fora d’ell, va dir convençuda de l’èxit de la seua gestió els últims quatre anys. Seran 33 les propostes que acoblen enguany l’esquelet del gran encontre de la dansa de València, quinze d’elles valencianes. Han sigut seleccionades per oferir una mirada ampla dels llenguatges del cos rebuscant fora dels grans focus de producció (Madrid i Barcelona), barrejant produccions de companyies consolidades i dels talents emergents que tenen més d’una cosa a dir fent servir aquest llenguatge universal que no entén de fronteres. De les nou comunitats representades al programa, destaca Andalusia, encapçalada per la Premi Nacional de Dansa 2010 Rocío Molina [19] i la seua irreverent barreja de flamenc i avantguarda. Les seues coreografies són esdeveniments escènics singulars que es nodreixen del cinema, la literatura, la filosofia i la pintura, i en aquesta ocasió ve a presentar la tercera part de la Trilogia sobre la guitarra, Vuelta a uno. També andalusa, Patricia Caballero [18], ex directora escènica del bailaor Israel Galván, estrena la peça Ágape al Teatre El Musical; i l’altra estrena nacional del festival ve a càrrec d’Alberto Velasco [18], director del Danzad malditos que guanyà en 2016 el Premi Max a Millor Espectacle Revelació. Presentarà al claustre de La Nau Mover montañas centrada en el folklore que travessa la seua identitat mestissa.
A més, es podran veure per primera vegada a Espanya dues obres internacionals: Roommates del col·lectiu (La)Horde i el Ballet National de Marseille [21], que qüestionen el significat polític de la dansa i cartografien les formes coreogràfiques de l’alçament popular combinant raves, balls tradicionals i jumpstyle; i Zona franca on la coreògrafa establida a Rio de Janeiro Alice Ripoll [20] es fa ressò de les aspiracions de la joventut brasilera en un moment de transició sociopolítica. De tornada a la península, la companyia madrilenya Kor’sia [17] s’inspira en L’ascensió al Mont Ventoux de Petrarca per a buscar en el passat humanista respostes a conflictes del present, Mercat Dance [19] beu de l’Averno de Dante, la bailaroa britànica Yinka Esi Graves [21] crea vincles entre el flamenc i altres formes d’expressió corporal, Inka Romaní [17, 18 i 21] explora les danses populars com a mecanisme per a generar comunitat, Núria Guiu [18] combina els records personals de nou ballarines amb coreografies icòniques de la cultura pop, i Joaquín Collado [20] planteja preguntes sobre la figura del ballarí. Ja de casa, Taiat Dansa [18-21] ens presenta al Monestir Sant Miquel dels Reis a una Judith amb moltes capes i diferents arestes decidida a ser lliure. A més a més, un fum de companyies, majoritàriament valencianes, trauen la dansa als carrers, a l’Almudí, al Parc Central i a les places de la Reina, del Mercat i de la Verge perquè tothom puga acostar-se a ella, aficionats per descomptat, però també, sobretot, el públic que mai ha pagat una entrada per a veure un espectacle de dansa. AU
