DEL DIJOUS 4 AL DIUMENGE 28/8
TEATRE ROMÀ DE SAGUNT. Pl. Facundo Roca, s/n (Sagunt)
L’agost cultural a la ciutat de València és terra erma que espenta a perseguir el teatre, la música i la dansa que es conjumina al Teatre Romà de Sagunt. A punt de bufar les quaranta espelmes, el Sagunt a Escena proposa enguany un cartell on destaquen dos peces de teatre clàssic i una tercera que trenca la dinàmica parlant-nos de futbol i dones, molt protagonistes al llarg de tota la programació. Comencem per Safo [20], una gran coproducció liderada per tres dones potentíssimes: Christina Rosenvinge, Marta Pazos i María Folguera, desempolsant l’obra d’una altra dona influent que va destacar en l’àmbit de la poesia lírica a la Grècia arcaica i de la que han derivat els adjectius “sàfic” o “lèsbic”, parlem de la poetessa Safo de Lesbos. Folguera ha escrit el text, Rosenvinge ha musicat els poemes —que aleshores també s’acompanyaven amb música de la lira— i Pazos, fundadora de l’efervescent companyia galega Voadora, ha dirigit aquest poema escènic, musical i visual que explora la figura de la gran artista de Lesbos. L’altra proposta clàssica del festival és El Misántropo [18] dirigida per Carol López —que es donaria a conèixer amb V.O.S. al Teatre Lliure, obra que Cesc Gay portaria al cinema més tard— i amb un repartiment encapçalat per Beatriz Carvajal. El misantrop viu apartat en el camp amb una filla que desitja descobrir món. A través d’ella, de la que s’ha enamorat Sóstrat, fill de la propietària de l’hotel rural, coneixerem la situació de la dona a la Grècia clàssica. D’altra banda està Ladies Football Club [27] sobre les munitionettes, un grup de dones angleses treballadores en fàbriques de munició que van avivar la pràctica del futbol mentres els homes lluitaven en la Primera Guerra Mundial. Un musical de Sergio Peris-Mencheta —ve de triomfar amb Una noche sin luna en l’ultima edició dels premis MAX celebrats a Maó— basat en l’obra homònima de Stefano Massini que viatja als orígens del futbol femení practicat per dones que passaren de casa a la fàbrica i de la fàbrica als camps de futbol. Obrirà el festival una obra de la casa, Júlia [6], l’adaptació que La Dependent ha fet de la novel·la d’Isabel Clara Simó sobre el món industrial a l’Alcoi de 1873.
Un altre gran nom del Sagunt a Escena és el de José Mercé [13-14], que ve a presentar-nos Oripandó, en calé, “un viatge des de la tenebra cap al començar el dia”, i en valencià, un àlbum cridat a sorprendre. Fet d’extenses composicions de to progressiu, balades i antics cants de forja que es donen la mà amb el rap, patrons electrònics roquers i gemecs existencials embolicats en orquestra simfònica. La dansa ve de la mà d’Acosta Danza, que en Tocororo Suite [11] posa en escena la història d’un jove humil que arriba a la ciutat a la recerca de nous horitzons i acaba qüestionant-se les seues aspiracions. Un espectacle pintoresc inspirat en els costums, balls i ritmes cubans. Per últim, en Secretos de alcoba [24], l’espectador podrà conéixer a la performer Miss Beige i ficar-se al llit amb ella per compartir vulnerabilitats, tots junts, artista i tafaner/a. A banda, com sempre, el festival ha organitzat l’Off Romà, una programació paral·lela gratuïta en diversos indrets de la localitat que comptarà amb el circ de 23 Arts Produccions i Spinish Circo, la música de Tito Pontet, la dansa d’Otra Danza i Marroch, el teatre de carrer de Mecànica & Mime Prague i La Fam (Aquiles), la poesia escènica de Versonautas, flamenc, el teatre gestual de Mireia Miracle Company, la dansa vertical i d’ombres de Ferrer & Weidmann i teatre en valencià, el de La Família Política. S.M.
