SALA ULTRAMAR. Alzira, 9
En una de les últimes grans exposicions de La Nau, Let’s bring blacks home, vam veure com l’Europa colonial va muntar en les metròpolis “exposicions ètniques” amb indígenes segrestats perquè els visitants pogueren veure les ancestrals formes de vida d’aquells pobres incivilitzats que mancaven cultura i educació (noteu el sarcasme). Doncs bé, La sala de los trofeos, de la sempre interessant Eva Zapico, ens parla de Carl Hagenbeck, un dels primers comerciants d’éssers humans que s’encarregà d’abastir d’animals salvatges i indígenes els zoològics humans que tan de moda estaven al món occidental. Hagenbeck i la seua dona són un matrimoni victorià de classe alta que viuen un esdeveniment, aparentment banal, que parla de la construcció del racisme d’Estat. Un dels mecanismes per construir-lo és l’alteritat. Engabiant a éssers humans com animals s’aconseguia identificar-los amb allò diferent, perillós, contagiós i amenaçant, no humà, per justificar la supremacia i el poder colonitzador de l’home blanc europeu sobre les zones envaïdes. Eren objectualitzats per poder explotar-los i rendibilitzar-los diluint la càrrega de consciència, plantant així la base ideològica del racisme. Sala Ultramar estrena una peça sobre la domesticació com a fonament del sotmetiment i la destrucció. AU
+entrades
