TEM. Pl. Rosari, 3
La Sala Beckett li va proposar al dramaturg català Àlex Rigola fer un espectacle sobre la mort i d’aquest encàrrec naix Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. En un principi, el motor de l’obra anava a ser la filosofia existencialista, però aquest plantejament de tarannà intel·lectualoide va derivar per derroters molt més personals. El pare de l’actriu de l’obra, Alba Pujol, patia una malaltia greu i s’enfrontava al seu últim cicle de quimioteràpia i Rigola va voler entrevistar-se amb ell com a part del seu procés d’investigació. I allò que va començar com a investigació es va convertir en motiu de l’espectacle, és a dir, la manera en què una persona real s’enfronta a un deadline molt proper. La peça, curta i intensa, ens fa comprendre les emocions d’aquest home que viu conscient de la poca vida que li queda per davant i la relació amb la seua filla. Diu Rigola que l’obra no tracta de la mort, més bé, aquesta és el dispositiu que ens fa parlar de la vida. I una part de la vida, efectivament, consisteix en afrontar la mort. És més, augura Rigola que els espectadors no enfrontaran la mort de la mateixa manera després d’assistir a l’espectacle. Anem a comprovar-ho… AU
+entrades
