Alexandria

Alexandria és una producció teatral de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) escrita per Mertxe Aguilar i Guadalupe Sáez que reflexiona sobre l’hiperconnectivitat en aquest món boig de la immediatesa, i sobre la vigilància a la que ens estan sometent amb el nostre vist i plau. El missatge és clar, ens hem acostumat a estar vigilats i ja no ens ocasiona cap problema, som un ramat apàtic i sotmés. Una temàtica molt oportuna després de conèixer la notícia de que a la Comunitat Valenciana s’estan rastrejant els mòbils de la ciutadania per controlar la mobilitat durant l’estat d’alarma decretat arran de la crisis del Coronavirus. L’obra de teatre comença amb una xarrada TEDx que ens obri els ulls davant la ingent quantitat d’informació sobre nosaltres que cada dia regalem a no sabem qui exactament: calories, hores de son, ubicació, moviments, pulsacions, compres per Internet o amb targeta de crèdit, recerques en Google… Dades valuosíssimes que són mercantilitzades dins d’una maquina de control social al servei del poder i les multinacionals. Els humans de hui som dades i els que emmagatzemen i comercien amb aquestes dades, efectivament, tenen el poder. La xarrada TEDx dóna pas a una sèrie d’històries concatenades narrades a través de pantalles, la finestra contemporània al món. Alexandria repassa profusament tots els aspectes polèmics d’aquest món orwellià que censura mugrons en xarxes socials seguint un puritanisme hipòcrita, en el que establim relacions familiars, sexuals i de treball telemàtiques, opinem de tot sense saber de res, viatgem amb avidesa passant per aeroports que són “albergs de no res”, i ens creiem faules interessades que difonen odi en totes direccions. Si no la vau veure al seu moment al Rialto, aprofiteu per a gaudir online d’aquesta obra de teatre interessantíssima amb una posada en escena i unes actuacions de Deu. S.M.