TEATRE MICALET. Guillem de Castro, 73
Era un pas lògic per a una companyia que ha destacat per construir peces d’alt contingut polític i social. Per estar atenta a les problemàtiques del seu temps i reflexionar sobre esdeveniments passats que expliquen el present? Per voler transcendir el teatre esperonant un moviment polític col·lectiu (lluny de partits i prop del carrer) que cultive el pensament crític. En A galopar! A tiro hecho s’ha obert a veus joves i les ha acompanyat en la construcció del seu propi relat. Va estrenar el febrer passat aquesta obra que revisita la seua segona peça, Ladran, luego cabalgamos, de la mà de joves de la ciutat que s’han sumat a les milícies de la companyia per donar la seua pròpia visió de la història i de l’avenir. L’obra estableix un paral·lelisme entre el moviment dels indignats del 15M i el clima revolucionari anarco-sindicalista durant la Segons República, i clar, els joves actors que participen en la nova versió eren xiquets o preadolescents quan s’ocuparen les places, de manera que les seues vivències foren molt diferents i volen contar-les des del seu punt de vista. Eixe és precisament l’atractiu de revisar el muntatge, una reflexió que posa en context el que ha suposat el moviment del 15M per a la joventut amb la perspectiva d’una dècada, la que acaba de complir la companyia en actiu, la més combativa de València i sens dubte una de les més interessants. AU
+entrades
