FINS AL DIUMENGE 10/1
CCCC. Museu, 2
La biblioteca dels Walt Disney Studios a Califòrnia té llibres il·lustrats per José Segrelles. Els animadors de tot l’orbe coneixen el pintor d’Albaida per una obra fantàstica que ha gravat el seu nom amb lletres d’or en l’Olimp de la il·lustració mundial. A la mostra José Segrelles. L’il·lustrador fantàstic anem directes a la torre de cranis creada per a la novel·la Los muertos mandan, de Vicente Blasco Ibáñez, que tantíssim s’ha replicat. Recentment, a la pel·lícula 28 Years Later: The Bone Temple de Danny Boyle. Després, parem davant l’obra El Pot de vidre, basada en un malson macabre de l’artista: un grup de nans monstruosos arrosseguen un pot de vidre on han clavat el cap de la seua germana. Aquests xicotets personatges inquietants van inspirar Frank Frazetta a dibuixar les primeres representacions del Gollum el 1973, que al mateix temps van influir en John Howe i Alan Lee, els il·lustradors principals en la trilogia de pel·lícules de El Senyor dels Anells, de Peter Jackson. Aquestes influències d’anada i tornada que van creuar continents queden subratllades més vegades al llarg de la mostra: veureu el quadre que va inspirar l’últim Frankenstein de Guillermo del Toro —devot absolut de l’artista— i la seqüència que uneix Segrelles amb La Guerra dels mons, de Steven Spielberg, passant per la revista estatunidenca de ciència ficció Galileo.
La influència del valencià al cinema fantàstic estatunidenc guanya mèrit si tenim en compte que a la seua època imperava el costumisme i el naturalisme legat per Joaquín Sorolla. Anava un segle per davant i va tindre la revelació en veure les litografies d’El Quixot de Gustave Doré: es dedicaria al gènere fantàstic. A l’exposició trobareu, precisament, la destresa de Segrelles en la narració èpica encarnada al Quixot —al qual va pintar tota la vida—, juntament amb idealitzacions místiques i l’explosió de color que va suposar Las mil i una nits. Ell ho deia: “No m’atrau la realitat, m’atabala, em pesa. Preferisc les figures místiques, mitològiques, els éssers irreals de la fantasia oriental”. La Divina Comèdia de Dante, els set pecats capitals, les abstraccions simfòniques de Beethoven i Wagner, els alienígenes i éssers monstruosos, les pintures blaves i altres fantasies s’alternen en un recorregut que compta amb seixanta (seixanta!) obres inèdites que demostren la mestria absoluta de José Segrelles. Especialment, en l’ús d’una tècnica tan difícil com l’aquarel·la, amb la qual va ser agosarat per convertir-se en un outsider absolut a qui, hui, li rendeixen pleitesia dibuixants i cineastes de mig món. S.M.
