FINS EL DILLUNS 26/6
F. CHIRIVELLA SORIANO. Valeriola, 13
Deia Vicente Colom en la presentació de l’exposició, amb més de huitanta anys, que sempre ha tingut complex de no ser modern. Però sembla ser-ho, tot i mai haver-se deixat embadalir per l’informalisme, el pop art, l’art polític o l’hiperrealisme estatunidenc, molt gelat al seu parer. La seua és una manera molt particular d’entendre el realisme, és un que es dibuixa meticulosament amb tinta i plumilla (que no admeten errors) durant hores i hores, però no per a replicar una còpia exacta de la realitat, sinó una versió que pot arribar a transformar en cubs geomètrics els gratacels de Nova York o a fer abstracció trenant bigues i escales. Tractant de no avorrir mai al personal. En la mostra Vicente Colom. L’art en tensió trobem el primer dibuix que va fer el valencià, allà per l’any 56, el d’una dona fent punt de ganxo, i treballs més actuals, en total 244 peces que conformen la retrospectiva profusa d’un artista que sempre ha anat per lliure. Al primer pis pengen series de dibuixos en blanc i negre d’arquitectura urbana, capitells romànics, l’Albufera, ballarines, sabates de ballet i una chaquetilla de torer retorçada que esdevé art amb majúscules. En la segona planta apareix el color, la brotxada ràpida i la pintura empastada en llenços de paisatges plomissos i nus femenins que s’apropen a l’expressionisme, i retrats que beuen orgullosos del mestre Rembrandt. Absoluta destresa tècnica aplicada a una forma molt personal d’entendre el realisme, art que et deixarà bocabadat. S.M.
