DEL DISSABTE 15 AL DIUMENGE 23/4
dv.ivc.gva.es/es
Huit dies, dotze espais i trenta-tres companyies per a reivindicar que el gènere de la dansa, de menor, no en té res. Seran 16 agrupacions valencianes, 15 nacionals i dues internacionals les que segons la directora artística del Dansa València, María José Mora, cercaran una identitat personal i col·lectiva a través de la dansa en aquesta “dècada accelerada, globalitzada i malparada per la recent pandèmia, l’odi abocat a Internet i la guerra en els marges d’Europa”. La invasió russa d’Ucraïna ressonarà en peces que invocaran la guerra i la pau en la inauguració i clausura del festival al Teatre Principal. Antonio Ruz obrirà amb el cant antibel·licista Pharsalia [19] que invoca la cura de les ferides després de la tragèdia, mentre que la companyia Humanhood aprofundirà en l’alleujament del dolor amb una experiència de meditació titulada ∞ {Infinit} [23]. Diuen Led Silhouette i l’alcoià Marcos Morau que la contemporaneïtat assota els més vulnerables, per això amb Los perros [23] busquen un estat de resistència on aquestos animals comparteixen alegria i dolor, ballen i es rebel·len a través de l’amor. I un altre nom important, el de Daniel Abreu, que presenta Dalet [20] al Teatre El Musical.
Les estrenes absolutes seran Camino del olivarito [19] on la bailaora Rosa Sanz s’inspira en els olivars mediterranis, Voràgine [21] on Pepa Cases combina brutalitat i poètica per a despertar en la societat la certesa del canvi, un work in progress al Parc Central del centre KVS de Brussel·les [23] i Laimperfecta posant en relació els balls tradicionals amb l’acte de ballar música electrònica en Sudar folklore [22]. Justament el folklore és un element que guanya pes en el món de la dansa, com ho fa a la música (Rodrigo Cuevas, Califato 3/4…), i açò queda reflectit en aquesta programació que compta amb la investigació del portugués Marco da Silva Ferreira, Carcaça [21], al voltant de la comunitat, la construcció de la identitat col·lectiva i la cristal·lització cultural; o la de la brasilera Natalia Fernandes, que posa la mirada en el seu país amb El carnaval no es alegre [19]. Luz Arcas presentarà Mariana [19], el nom de la cabra que acompanya al gità errant, i Mucha Muchacha s’acosta a llegendes, ritus, festes i balls en Para cuatro jinetes [20]. Les noves tecnologies tindran el seu paper en Aclucalls [22] on col·lectiu català SADCUM explora la virtualitat dels cossos en la societat post-Internet, i la perspectiva feminista sobrevola obres com Oro negro de Poliana Lima [20], Sexy suggestion de Paula Serrano [21] i Meohadim de Jacob Gómez [19], que ja passà pel Circuito Bucles l’any passat. Hi ha molta més dansa, molta de carrer, consulteu tota la programació al web < dv.ivc.gva.es/es>. S.M.
