FINS EL DIUMENGE 11/6
P. COMUNICACIONS. Pl. Ajuntament, 24
A l’espera de xifres oficials, a ben segur l’exposició De la foscor a la llum serà tot un èxit de públic, vistes les cues que es formaren en Falles i el moviment de visitants que hi havia un dimarts matí qualsevol. En octubre de 2022 la Generalitat Valenciana va adquirir una de les col·leccions artístiques privades més rellevants d’Espanya, custodiada des de feia anys en un magatzem madrileny. Eren 75 obres, majoritàriament pintures, destinades a integrar el fons del Museu de Belles Arts de València que han fet una primera parada al Palau de les Comunicacions (Correus) per a lluir totes juntes al centre neuràlgic del Cap i Casal. L’espectre cronològic de Del foscor a la llum arranca al segle XV i s’estén fins al XX protagonitzat per un Joaquín Sorolla que rep al visitant amb Yo soy el pan de la vida de la Fundación Bancaja, un llenç gegant de temàtica religiosa —poc habitual en la producció del valencià— en què Jesucrist es dirigeix a la multitud des d’una barca de vela llatina. Sorolla és el ganxo per a iniciar un recorregut on apareixen autors valencians com Joan de Joanes, Juan Ribalta, Vicente López i Mariano Benlliure, però també grans figures de la Península Ibérica com Alonso Berruguete o Francisco de Zurbarán i de l’art europeu com José de Ribera o El Greco.
Comencem amb un segle XV a cavall entre el gòtic i el Renaixement on destaca Joan de Joanes, qui aconseguí conjuminar la dolça pintura de Rafael amb una destresa tècnica d’alt nivell que el situà a l’altura dels principals centres artístics d’Europa. Aquesta part de l’exposició és la dels retaules gòtics que ja busquen profunditat i volum, ecce homos, descendiments de la creu, verges, crucifixions i laments sobre Crist mort. En l’apartat Barroc trobem el realisme cru de Ribalta, la mort del qual va deixar el jove Jerónimo Jacinto Espinosa com a dominador absolut de l’escena artística valenciana. Ell signa en aquesta mostra dos olis cridaners per la seua iconografia inusual: La mort de Sant Josep i la mort de la Mare de Déu. Ja durant el 1600, el Barroc espanyol es va obrir a noves expressions més enllà del realisme i el naturalisme gràcies a estímuls dinàmics i colorits com els de Rubens, Juan Valdés Leal o Antonio Palomino, tots tres presents en l’exposició. Com Mariano Salvador Maella, qui continuà amb el llenguatge tardobarroc fins a ben entrat el segle XVIII. Al període d’entresegles (XIX-XX) destaca Francisco Domingo Marqués per obrir la porta de la renovació de les arts a figures com Ignacio Pinazo, Antonio Fillol, Antonio Muñoz Degrain, Mariano Benlliure i, per descomptat, l’ínclit Sorolla, qui desplega el seu domini de la llum en quadres d’exteriors atestats de plantes i flors. S.M.