Amb estes calorades, que ens sorprenen cada vegada més enjorn, la història de Vinça del mes de juny no pot vindre més al cas. L’aigua de civada, feta originàriament bollint el gra d’ordi una miqueta torrat i afegint-hi sucre cremat, és una de les begudes valencianes més emblemàtiques i, alhora, actualment més desconegudes. La partitura de la cançó del venedor ambulant d’aigua de civada pels carrers del nostre país encara ressona en els caps de molts valencians. Josep Guardiola ens ho relata al voltant de les festes de les fogueres de Sant Joan d’Alacant i ens refresca amb les seves paraules que recorren fins i tot els pous de gel de la Carrasqueta. Unes estructures arquitectòniques que fins ben entrat el segle XX van servir per a conservar el gel que hi havia per tot l’interior valencià i les quals propiciaren que fórem uns dels països amb més consum de gel i producció dels seus derivats (begudes fredes: orxata, aigua-llimó, etc. o gelats!). Resseguiu esta història en Vinça i en el nostre web <tastaldaci.com>. XAVIER BENAVENT
Taller de trecadís
DISSABTE 31/1, 11H.
Taller que mira a les façanes de les cases del Cabanyal-Canyamelar, que han d’inspirar-nos en el disseny d’una xicoteta obra de trencadís.
