CENTRE DEL CARME. Museu, 2
Visita virtual.
Com tot el que fa l’artista urbà Escif, aquesta exposició i la falla municipal de la que s’ha fet càrrec enguany, conté un missatge polític. A la plaça de l’Ajuntament plantarà el ninot d’una dona meditant —símbol de pau i tranquil·litat— que contrastarà amb el soroll infernal que inunda València en el mes de març. La pulsió de contraris (silenci-soroll, creació-destrucció), que fa que el món continue girant, és un dels leitmotiv del seu projecte. Un altre és el moviment. La falla girarà 360º sobre el seu eix cada 24 hores fins el dia de la cremà. Escif ens vol dir que tot, absolutament tot, és efímer i es mou constantment. Però bé, parlàvem del contingut polític de tota la seua producció, que en l’exposició del Centre del Carme, Què passa amb els insectes després de la guerra, es concreta en el nombre d’escultures que la conformen, relacionat amb la quantitat de xiquets que naixen a Gaza cada dia malgrat la misèria i l’opressió que exerceix Israel. Pura resistència contra l’invasor. Conformen la mostra un ballet mecànic d’escultures de jardí clàssiques com la Venus de Boticelli, símbols de la cultura hegemònica que ha imposat el seu poder, plenes de missatges enigmàtics. Tot i que les premisses de la mostra no són gens encoratjadores, el missatge final sí és d’esperança, perquè les flors sempre tornen a nàixer després de la catàstrofe, en Gaza i en Alepo. Què passa amb els insectes després de la guerra? Que comencen a reconstruir poc a poc l’ecosistema destruït en un cicle que mai acaba. S.M.
