La Mutant

Les girafes no són un animal imaginari. El nom que els romans donaren a les girafes és camell lleopard. No hi ha girafes a Roma. Només al zoo. A Àfrica hi ha girafes perquè a Àfrica hi ha menys ponts, cables elèctrics i altres coses que fan que l’altura siga més baixa. El coll de ... Leer más

Les girafes no són un animal imaginari. El nom que els romans donaren a les girafes és camell lleopard. No hi ha girafes a Roma. Només al zoo. A Àfrica hi ha girafes perquè a Àfrica hi ha menys ponts, cables elèctrics i altres coses que fan que l’altura siga més baixa. El coll de ... Leer más

Tres persones, àngels o animals, quins més dona. No m’importa, em dona el mateix els qui siguen eixes tres persones, àngels o animals que esbudellen amb mala llet el que veuen, la qual cosa els envolta i el que els ocorre. M’importa el que diuen, la qual cosa fan, la qual cosa respiren i les ... Leer más

Tres persones, àngels o animals, quins més dona. No m’importa, em dona el mateix els qui siguen eixes tres persones, àngels o animals que esbudellen amb mala llet el que veuen, la qual cosa els envolta i el que els ocorre. M’importa el que diuen, la qual cosa fan, la qual cosa respiren i les ... Leer más

Fins a quin punt el que no es diu en una parella és més fort que el que sí? Fins on ens duen els silencis si no saben escoltar-se? Bea i Toni, Toni i Bea són una parella que viu des d’allò més dramàtic i més còmic un monòleg dialogat que de vegades sembla una ... Leer más

Fins a quin punt el que no es diu en una parella és més fort que el que sí? Fins on ens duen els silencis si no saben escoltar-se? Bea i Toni, Toni i Bea són una parella que viu des d’allò més dramàtic i més còmic un monòleg dialogat que de vegades sembla una ... Leer más

El gilipollas camina por nuestras calles, toma el autobús, comparte nuestra comida del domingo. El gilipollas está bajo nuestras camisas, protector, salvador, víctima. Pequeños ruidos de boca, una mirada que insiste, suspiros que duran, un gesto que se introduce, un cuerpo idolatrado que ocupa el espacio. Aquí, el gilipollas se convierte en el objeto escrutado, ... Leer más

El gilipollas camina por nuestras calles, toma el autobús, comparte nuestra comida del domingo. El gilipollas está bajo nuestras camisas, protector, salvador, víctima. Pequeños ruidos de boca, una mirada que insiste, suspiros que duran, un gesto que se introduce, un cuerpo idolatrado que ocupa el espacio. Aquí, el gilipollas se convierte en el objeto escrutado, ... Leer más

Una masa pegajosa se adhiere a nuestras pieles, se frota, se roza, reposa; se mueve con torpeza; voluminosa, envuelve nuestros cuerpos; es aceitosa y resbala: lubrica; manosearla es darnos forma y placer; es jugosa, explota en nuestros poros, duele y hacemos daño con ella. Torcidas, miramos cómo la incomodidad colectiva que duerme en nosotres está ... Leer más

Siempre imagino espectáculos que me gustaría ver o piezas que creo que alguien va a necesitar ver para tener una pequeña revelación, una firme posibilidad o simplemente para sentir un instante de comunión y belleza. Valga esta Jácara para ensanchar el mundo y dar espacio en su nueva forma a todas las personas que nunca ... Leer más

El Futuro como trabajo escénico es un proyecto de investigación para pensar sobre la no linealidad del tiempo. El tiempo, tal y como lo conocemos, con una idea de principio y una direccionalidad, es una arquitectura tan bien diseñada, que parece que nos sostiene, nos da soporte y coherencia. Pero hay grietas. Voy a apuntar en el ... Leer más