No vos passa que veieu pertot arreu les franquícies de restaurant eixint com a bolets? Què passa amb els bars de tota la vida que de sobte es transformen amb una decoració instagramable i canvien les cartes del producte local per la darrera delicadesa italiana o vietnamita? Us heu sentit estafats en pagar massa per un bao o unes croquetes que no deixen de ser un tros de pasta al vapor i les restes de menjar fetes bola i fregides? Sí, malauradament de la mà de la gentrificació a València arriba la gastrificació: locals que ja no depenen tant de petits emprenedors com de grans empreses que serveixen menjar amb una aparença que és tant temptadora a la vista com buida al tast. Rapidesa, vistositat i cert esnobisme allunyen les preparacions tradicionals valencianes i el seu producte kilòmetre zero barata menús anodins amb productes de procedència dubtosa. Fem un pensament a <tastaldaci.com>. XAVIER BENAVENT
La València que mira a la mar
DIMECRES 26/3, 19H.
Aquesta trobada mensual a l’Escorxador té com a objectiu preservar i la projectar cap al futur el patrimoni i la memòria del Cabanyal-Canyamelar.
