Amb les Falles a tocar, els carrers a poc a poc s’engalanen de festa i s’omplin d’un soroll i d’una olor peculiar. Al voltant dels casals irrompen parades i locals plens de llepolies que provoquen llargues i ansioses cues. La gent espera amb deliri poder comprar i tastar els bunyols d’aquella parada que es posa a la plaça o d’aquell local que obri a la cantonada. És per això que enguany hem decidit buscar eixos llocs tan particulars d’aquests dies, aquells que ens transporten cap a gustos tradicionals, com fets a casa. Malgrat tot, aquesta vegada no ho fem a soles, sinó que comptem amb un equip de tastadors ben especials que ens han acompanyat per les diferents parades repartides per València i amb qui hem pogut compartir una bona estona. Seguiu ací dia a dia la nostra ruta per les parades efímeres de bunyols del Cap i Casal.
9a parada: «Soc molt faller, vaig nàixer un 13 de març i tot»
Gelateria Picó Masià amb Guillermo del Mar
Avinguda de Sant Josep de la Muntanya, 24 (Extramurs)
⭐ La parada
Picó Masià (web i Facebook) és un establiment situat al barri de la Petxina regentat per dos germans xixonencs, Anna i José. Ells van heretar dels seus pares el negoci, els encarregats d’obrir ja fa més de 30 anys un local en el mateix carrer. José i Ana són l’eix del negoci, s’encarreguen de fer els bunyols en aquesta temporada o d’atendre la seua abundant clientela, senyal que tenen productes de primera qualitat, hereus del savoir faire xixonenc. El seu treball gira entorn de tres dels productes estrella del nostre territori: el torró, els bunyols i els gelats. Una vegada acabades cadascuna de les temporades, se’n van a descansar i a retrobar els seus a Xixona.
⭐ El tastador
D’ençà que tornà a València després d’estudiar a Madrid, Guillermo del Mar combina les seues dues passions: és dissenyador de moda i faller fins al moll de l’os. Amb la seua sòcia, tenen un atelier prop de l’hospital Casa de la Salut on dissenyen vestits de núvia i de festa, així com també organitzen tot tipus d’esdeveniments. Ens conta la necessitat de situar València en el mapa de la moda, perquè siga un referent com ho són Madrid i Barcelona, amb les seues passareŀles, i la sort que va tindre a poder participar en la Valencia Fashion Week.
La vena fallera li ve de menut, ja que va nàixer un 13 de març: «soc molt faller, vaig néixer un 13 de març i tot, preparat per a gaudir de les Falles» –ens diu. Tot i ser del barri de Russafa, forma part de la xicoteta família de la falla Blanqueries. Enguany, amb la seua amiga Glòria com a presidenta, ha decidit coŀlaborar d’una manera ben especial, com a faller major, atés que a la Falla no hi havia cap xica candidata i així la fallera infantil, la xiqueta, tindria acompanyant.
⭐El bunyol
No són els primers bunyols de l’any per a Guillermo, però se’ls menja agraït, ja que fan bona cara i semblen tan perfectes. Ho fa tot recordant els que prepara sa iaia a casa. Aquests, a diferència, duen menys carabassa, tal com li agrada a la gent del barri, segons ens diu Anna. Els germans Picó Masià volen tindre el veïnat content i els preparen a l’estil de València, del pessiguet, ja que ens conten que a l’Alacantí (i a altres comarques valencianes del costat) no es fan els bunyols igual: no tenen carabassa, de vegades tenen sagí i la pasta és molt més líquida i, per això cal fer-los amb motle, com per exemple, podeu veure en aquest vídeo.
Agraïts de menjar i gens oliosos al tacte, els bunyols de Picó Masià són una bona opció que podreu trobar fins més o menys Setmana Santa. Aprofiteu!
Tipus: bunyols de carabassa
Preu: 3,30 € la mitja dotzena
~
8a parada: «Vindre ací m’ha portat a la infantesa»
Casa Isabel amb Irina Pérez
Avinguda d’Amado Granell, 29 (Quatre Carreres)
⭐ La parada
Isabel és la regenta d’aquesta casa de menjars per a emportar-se oberta tots els dies a l’avinguda d’Amado Granell (antic General Urrutia). Treballadora nata, Isabel gestiona la cuina i l’atenció acurada d’aquest espai que va reconvertir els temps de la crisi d’una inicial casa de llepolies que no l’ajudava a arribar a final de mes. Els plats preparats, notablement els arrossos, fan molt de goig i els preus són dels més populars al barri de Montolivet.
Aquests dies de Falles ha decidit fer bunyols de carabassa i xurros de bon matí i de vesprada. Amb un mostrador que dona a la mateixa avinguda, si esteu prop d’allà, aprofiteu per a pegar una ullada al gènere que té.
⭐ La tastadora
Irina Pérez s’ha sorprés que la portàrem a tastar aquests bunyols a Casa Isabel, perquè de ben menuda ella vivia unes cases més enllà en la mateix avinguda. Riallera i llépola a parts iguals, no li ha importat gens caminar des del carrer de Pintor Gisbert, a Russafa, on té el seu taller de ceràmica anomenat El Bajito, per a tastar aquests bunyols que li han transportat a la infància.
Llicenciada en Belles Arts i amb estudis superiors de ceràmica a l’Escola d’Art i Superior de Ceràmica de Manises, Irina és un referent de la ceràmica a Russafa i les seues coŀleccions, signades com a Nuwe, han arribat a botigues nacionals i internacionals. Al seu taller El Bajito fa cursos de ceràmica per a gent que vol aprendre de zero i també cursos intensius de caps de setmana que són un experiència de què tothom ix content.
⭐ El bunyol
Entre les fileres de pruneres de fulla roja de l’avinguda d’Amado Granell, Irina ha tastat els bunyols de Casa Isabel. Tot i que la carabassa no és tan present com en altres bunyols (hi ha gent que s’ho estima més així), són molt cruixents i el contrast entre l’interior i l’exterior convida a tastar-ne un segon.
Tipus: bunyols sense farciment (o de vent) i xurros
Preu: 5 € la dotzena
~
7a parada: «Per a acompanyar amb un xocolate, ora pro nobis!»
Bunyols Bolea amb Pepiu de Castellar
Carrer d’Enric Navarro, 19 (Benimaclet)
⭐ La parada
Ens endinsem al carrer d’Enric Navarro i si no fora perquè veiem de lluny la cua que es forma, aquesta parada de bunyols de Benimaclet, una de les més famoses, passaria desapercebuda. Parlem de Bunyols Bolea. Mentre esperem, els que estan a la cua, veïns de tota la vida, es saluden i comenten la filera que hi ha, és ja l’hora de berenar. I això sempre és un bon senyal, tindre una parròquia fidel al teu producte. Darrere del mostrador, ben organitzats, preparen xurros, bunyols i xocolate. Un cartell acompanyat de fotografies ens ho anuncia ben clar: «els de tota la vida, des de 1948».
⭐ El tastador
Pepiu o, més concretament, Pepiu de Castellar és un home proper, polifacètic, un riu d’energia i d’humor. Actualment treballa com a productor i guionista, però també canta, toca l’ukelele, i fins i tot s’ha atrevit a desafiar la fallera major de València. A més, el podem veure de gira en el seu propi espectacle: Pepiu a bacs. Després d’un any i mig, continua delectant-nos amb un xou en el qual combina música tradicional , lletres actuals i historietes del dia a dia. Quin és el seu objectiu? Transmetre un plantejament de vida: dins d’una situació que pot semblar roïna, sempre hi ha una part bona (encara que a vegades no funciona…). En definitiva: un artista de cap a peus.
Quan ha vingut a trobar-nos, ja sense topos ni pinta, no sabia ben bé què volíem d’ell, però ben prompte s’ha sentit com a casa i ens ha tractat de meravella. Davant una aigua amb gas (que podria parèixer un gintònic a la foto!), ens ha donat el seu punt de vista sobre els bunyols que ha tastat.
⭐ El bunyol
Acabats de fer, calents, cruixents… La primera impressió, acostumats als de carabassa, ens semblen insípids. Però no ens deixem endur per prejudicis. Els tastem una altra volta i curiosament ens sorprenen. El segon bunyol, una mica menys calent, ens convida a continuar menjant, ja que el punt de fregit és perfecte i es nota que estan ben pastats. Contràriament als de carabassa, aquests bunyols de vent són molt bons encara que es refreden una miqueta.
Potser caldria tornar a la parada i comprar un xocolate i uns quants bunyols més. La clientela esperant no ens ha enganyat gens.
Tipus: bunyols sense farciment (o de vent) i xurros
Preu: 3€ / mitja dotzena
~
6a parada: «Jo crec que els tire més ràpid que ma mare»
Els Tonets del Carme amb Bruno Laurent i Ester Torá
Carrer de Sant Dionís (Ciutat Vella)
⭐ La parada
Antoni i Víctor, cunyats, són els hereus de la parada Els Tonets del Carme. Jóvens –no arriben a la trentena– i emprenedors de mena, aquestes Falles s’han posat al capdavant del negoci que ha regentat la família d’Antoni, originària de Bétera, de fa més de 30 anys. Situada al carrer de Sant Dionís, ben prop de la davallada de Sant Miquel i el mercat de Mossén Sorell, és una de les parades més emblemàtiques del Carme. Antoni ens conta que ha estat molts anys acompanyant els seus pares en l’anterior parada que tenien i que, quan hi havia bona cosa de clientela esperant, ell ja començava a llançar bunyols a la caldera amb l’oli roent. De tant de tirar-ne s’adonà que havia agafat tanta pràctica que començà a tirar-los a l’oli més ràpid que sa mare. Alguna cosa ja apuntava que seria continuador del negoci familiar.
⭐ Els tastadors
Hui ens acompanyen dos integrants de l’Institut Français de València, que no només són coŀlegues, sinó que s’avenen la mar de bé. Capficats en la part més cultural de l’Institut, Ester Torá és l’encarregada de gestionar l’auditòrium de l’Institut: projeccions cinematogràfiques, concerts –que podeu consultar en la seua agenda–, llum i so, etc. Provinent de Múrcia, Ester ajuda també en l’organització del centre francés: és una màquina d’idees, ja que d’entre les seues passions no només hi ha la fotografia, sinó que fa brodat en tela metàŀlica i és una apassionada de recercar entre objectes als mercats de vell que després restaura.
Bruno Laurent prové d’un petit poble occità del Perigord i és l’encarregat de La Médiathèque. Si el repositori de llibres i revistes en francés és destacable, el de música ho és més encara, ja que és el fons més gran de música francòfona accessible de tot l’Estat. A més, al seu projecte anomenat La Fonoteca francesa (cerqueu-lo a les xarxes @laFonotecaFR) hi trobarem una cabussada diària per l’última moda i els grans clàssics de la música produïda en països on es parla la llengua francesa: un descobriment que no podeu deixar escapar. A més, el mes passat, Bruno ens oferí un tast música al programa de ràdio ‘Pista de Fusta’ de l’emissora ICat.
Hem volgut comptar amb ells per al tast de bunyols perquè ens donaren un punt de vista exterior d’aquesta llepolia valenciana. Ester ens confirma que a Múrcia el més paregut que hi ha són els xurros, però es declara fan dels bunyols valencians. Bruno, llépol per naturalesa, s’ha estimat més els bunyols de figa de la parada d’Els Tonets.
⭐ El bunyol
Els Tonets del Carme venen bunyols de carabassa i de figa. Tot i que la major part de la carabassa que utilitzen és d’origen ecològic, Antoni insisteix a no publicitar-ho perquè de moment no poden aconseguir-ne el 100 % de la que fan servir. Envoltats de llibrells antics de fang, fan allà mateix la pasta dels seus bunyols als quals afigen carabassa torrada. Una pasta, d’altra banda, ben viva i bambollejant, com podeu veure en aquest vídeo. Aneu a conéixer-los i a tastar uns bunyols amb acreditació artesana.
Tipus: Bunyols de carabassa i de figues.
Preu: 6 € la dotzena de bunyols de carabassa / 9 € la dotzena de bunyols de figa.
~
5a parada: «L’oli en el seu punt perquè no es tanque el foradet!»
Bunyols Bàrbara amb Immaculada Cerdà
Cantonada del carrer del Pes de la Farina amb carrer de l’Almodí (Ciutat Vella)
⭐ La parada
Podem trobar la parada Bunyols Bàrbara ben prop del jardinet al costat de la Basílica de la Mare de Déu de València. Ineludible en una ruta per bunyoleries efímeres de València, cal que aneu a conéixer i a tastar els bunyols de carabassa i les figues albardades que fan amb bona cosa d’estima en aquesta parada fugaç que estarà fins al diumenge 24 de març oberta. Ben enjorn Bàrbara i les seues filles, que ajuden durant tot el matí, ja preparen les figues una a una, llevant-ne el peçonet, i pelen a muntó de kilos de carabasses que aprofiten per a fer una de les pastes més fosquetes dels bunyols de València. Més de 25 anys fa que Bàrbara munta la parada al voltant de la plaça i té una parròquia fidel que no falta a aquesta cita fallera. Ella mateixa reconeix que la pasta la «crida» quan ja està bona per a fregir.
⭐ La tastadora
Teníem ben clar que Immaculada Cerdà havia d’iŀlustrar-nos en el tast dels bunyols de Bàrbara. De família de forners, Immaculada és la cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. De fa uns quants anys, per Falles ens ofereix uns materials exquisits que preparen amb molta estima per a conéixer el lèxic de la festa fallera. Enguany han comptat amb l’estudi de disseny Granissat i amb el DJ Biano per a fer aquest vídeo que arriba al coret. Ens avança també que preparen uns vídeos sobre el ric vocabulari de la pirotècnia; per tant, si voleu estar al cas de totes les novetats, cerqueu-los a totes les xarxes amb el nom Valencià a la Dipu.
Tornant als bunyols de carabassa, Immaculada ens comenta que per a ella els de Bàrbara són els millors de València. No s’ha estat d’agafar-los amb les mans i tacar-se per a obrir-los acuradament i ensenyar-nos l’interior de color taronja, que els valencians tradicionalment anomenem color carabassa. Ens conta sobre com els valencians, potser per la nostra profunda cultura agrícola o potser perquè és un fruit fàcil de conrear, hem fet nostre un fruit com la carabassa, que provenia d’Amèrica i que l’hem introduït a bona cosa de plats tradionals. «Ixen fora de València i s’estranyen de menjar carabassa torrada o coques amb carabassa i ací és tan normal i tan bo!» –ens diu mentre fa un mosset dels bunyols de carabassa i també de figues albardades.
⭐ El bunyol
Provinents de Casinos i l’Eliana, Bàrbara i les seues filles ens ofereixen bunyols de carabassa i figues albardades. Veure Bàrbara fent el pessiguet del bunyol no té preu (veieu ací un vídeo). Controla tots els detalls de la pasta i de l’oli que ha d’estar en el seu punt «perquè no es tanque el foradet». I ha estat una de les introductores de la figa albardada a la ciutat de València, també anomenada nyofla en altres comarques. Val la pena que hi aneu matinet per no agafar massa gent en la cua, però si en trobeu, espereu que us atenguen, perquè val molt la pena.
Tipus: Bunyols de carabassa i figues albardades.
Preu: 8 € la dotzena de bunyols / 12 € la dotzena de figues albardades.
~
4a parada: «Ja no trobareu ningú que paste els bunyols així!»
Bunyols Crespo amb Pedro Rubio
Plaça de la Creu del Canyamelar (Cabanyal-Canyamelar)
⭐ La parada
Bunyols Crespo està situat al cor del Canyamelar, enguany fa 21 anys que planten la paradeta allà i tot el veïnat els coneix. Fa 55 anys, però, que fan bunyols ja que regentaven el bar Crespo al carrer d’Escalante. D’experiència, podríem dir que Mila i els seus fills en tenen a manta. Només cal veure Arturo davant la caldera abocant els bunyols a l’oli roent amb bona cosa de gràcia i al seu germà. «Entreu, entreu! Ja no trobareu ningú que paste bunyols així!» ens diu Mila en referència al seu altre fill, que és a la part de darrere de la parada metàŀlica, pastant enèrgicament i sense descans el pastim dels bunyols (veieu el vídeo). Vora la caseta amb un taulell per a atendre, trobem unes taules per als clients que volen menjar bunyols o xurros amb xocolata desfeta al solet d’aquest poble marítim de València. Diversos veïns que ens veiem amb la càmera i encuriosits pels bunyols de la família Crespo ens deien sense demanar-los-ho «no en trobareu de més bons!».
⭐ El tastador
Coneixem Pedro arran del contacte que tinguérem amb el coŀlectiu Los Clochinistas. Quan el contactàrem per a fer el tast a la parada dels Crespo i li diguérem que confiàvem en ell perquè era un gastroaddicte no va poder dir-nos que no mentre reia per l’adjectiu que just li havíem adjudicat. Si Pedro és un màxim apassionat per la clòtxina de València, també és un actiu dins el món faller. Pertany a la comissió Cervantes – Pare Jofré . Tot i el tragí que té aquests dies, hem pogut pescar-lo per saber què opina d’uns dels bunyols més famosos del Canyamelar-Cabanyal, un barri que coneix d’allò més bé. Aquests són els primers que tasta enguany i no l’han decebut gens.
⭐ El bunyol
La família Crespo prepara bunyols i xurros amb una recepta familiar, en aquest cas sense carabassa. Parlem amb Mila, l’experta, que ens destaca que són millors ja que així no es reblaneixen i conserven millor l’essència d’aquesta llepolia tan fallera. La carabassa els fa corretjosos de seguideta ens diu. Destaquem amb sorpresa que hi ha unes quantes parades tradiconals a València que elaboren bunyols sense carabassa, de vegades anomenats bunyols de vent. Bunyols que històricament són més antics que els de carabassa, ja que els valencians no coneixíem la carabassa abans que ens arribara aquest fruit de les Amèriques.
Tipus: Bunyols de vent (i també xurros).
Preu: 3 € mitja dotzena.
~
3a parada: «Ma iaia, de Catadau, els feia de moniato»
Bunyols del carrer de Puçol amb Palmera.Vir
Carrer de Puçol, 10 (Benimaclet)
⭐ La parada
Un grup d’amigues, Amparo, Tere i una altra Amparo, cuinen sense parar durant 20 dies bunyols en un dels locals de la parròquia de Benimaclet situat al carrer de Puçol número 10. A casa preparen la carabassa, elles s’estimen més la carabassa torrada que no pas la bollida, i allà frigen els bunyols a mesura que ve la clientela. Tot i que tenen ben en compte les seues respectives tradicions familiars per a elaborar la recepta, també han innovat amb uns bunyols farcits de dàtil que fan en companyia del cada volta més present bunyol de figa.
L’aventura començà fa cosa de 15 anys quan un grup d’amics decidí vendre bunyols per a arreplegar uns dinerets per a comprar ninots i casetes per a un betlem que munten per Nadal en aquell mateix local del carrer de Puçol. Els anys passen, però les dues Amparo i Tere continuen oferint-nos aquestes al veïnat i als visitants d’altres quarters que s’acosten ansiosos fins allà.
⭐ La tastadora
Vir, més coneguda com Palmera.Vir, és iŀlustradora de Benifaió. El seu portafolis és Instagram, una aplicació que li ha permés fer-se conéixer arreu del territori. Orgullosa de la seua trajectòria, continua amb projectes diversos com ara el cartell per a la XIX Mostra d’Artesania del Mercat de Colom o la sèrie d’iŀlustracions dedicades al dia de la dona i a edificis emblemàtics de València que, segons Vir, és un com un poble gran, amable i que veu rejovenir cada dia gràcies a les milanta iniatives culturals que sorgeixen a la ciutat. També en la línia del disseny, coŀlabora amb la revista Desfici Magazine amb un diccionari de mots, frases fetes i refranys en valencià.
Tot tastant un bunyol ens ho rebeŀla que és una fidel seguidora dels iaios i iaies i de la seua saviesa. Sa iaia Virgínia –la generació de Virgínes fa tres amb la nostra protagonista–, de Catadau, li n’ensenyava a fer i confessa com era de difícil aconseguir enganxar-los per a fer el forat en un acte automàtic en què a penes tens temps de pensar. A més, ens sorprén explicant-nos que en algunes poblacions de la Ribera Alta fan bunyols farcits moniato o amb una barreja de carabassa i moniato.
⭐ El bunyol
Els bunyols de carabassa del carrer de Puçol són lleugerament cruixents per fora i tous per dins. S’aprecien els bocinets de carabassa que no s’han arribat a diluir dins la pasta. Destaquen els farcits de figa i de dàtils, fruites que donen un sabor dolç i especial a la massa de bunyol.
Tipus: Bunyols de carabassa, de figa i de dàtils.
Preu: 6 € una dotzena de carabassa i 9 € una dotzena de figa o de dàtil. Poden comprar-se per unitats.
~
2a parada: «Fiqueu-me’n 20 dotzenetes, que estic molt desmaiat!»
Forn pastisseria Ntra. Sra. dels Desemparats amb Enric Alepuz
Carrer del Gravador Jordan, 58 (la Fonteta de Sant Lluís)
⭐ La parada
El forn pastisseria Ntra. Sra. dels Desemparats es troba fora del clàssic recorregut faller, en el barri de la Fonteta de Sant Lluís, just al costat de la famosa redona dels Hams. Tanmateix, val la pena endinsar-se per aquells carrers i notar l’olor de poble d’horta que encara té València. Passada la plaça, on al fons hi ha l’església i la famosa fonteta que dona nom al quarter, trobem aquest forn, actualment regentat per Carlos –qui ha représ un negoci que va ser familiar–, que ens ofereix una gran varietat de dolç i salat. Aquests dies amb l’ajuda de Marta, sa cosina, ven bunyols en una xicoteta porta al costat del forn on els veïns trauen el cap impacients per tastar-los.
Tal com li va ensenyar sa iaia Pilar, en prepara de carabassa i, d’una prova més moderna, també en fan farcits de xocolate.
Carlos ens comenta que s’estimen més posar-hi carabassa torrada, ja que així guarda tots els nutrients i un gust profund que no s’aigualeix com quan la bulls.
⭐ El tastador
Enric Alepuz és una mescla energètica d’arnadí i salsa xinesa coenta. Format en disseny gràfic, darrerament està capficat en la imatge dels Concerts de Vivers de la Fira de Juliol de València. Com que amb això no en té prou, el motoret d’Enric és el bateria dels grups valencians Tortel i Gener. Aquests últims acaben de traure disc nou: l’enrampant Cante el cos elèctric. Per a completar el cercle, a més, és el fundador d’una marca de tatuatges temporals, Tattoonie Temporary Tattoos. Criat entre Montesa i Almussafes, fa memòria, iŀlusionat, de quan ses iaies preparaven bunyols, a casa o al forn que tenien prop, i que eren negres de tanta carabassa que duien. Recorda també l’última volta que en va comprar, al centre de València, i que va haver de tirar. Per sort hui ha pogut desdejunar-se de gust. O això hem vist en el seu somriure.
⭐ El bunyol
Al forn de la Fonteta de Sant Lluís podem comprar bunyols de carabassa, i també bunyols farcits de xocolate. Acabats de fer, són prou cruixents per fora i tous per dins: una bona combinació. El gust de carabassa és molt encertat, ni massa ni massa poc. A més, cal destacar-ne el preu, uns dels més barats de València: 4 euros la dotzena.
Tipus: bunyols de carabassa i bunyols de carabassa farcits de xocolate.
Preu: 4 € la dotzena.
~
1a parada: «Vendré y te ‘arraparé’»
Bunyols Bienve amb Pepa Gómez
Avinguda del Regne de València, 22 (l’Eixample)
⭐ La parada
Bunyols Bienve és a la confluència de l’avinguda del Regne de València amb el carrer del Pintor Salvador Abril trobem una caseta amb decoració de taulellets tradicionals valencians que ens crida l’atenció. Pepa Gómez, periodista de Levante TV, s’ha encuriosit per l’estructura davant d’Amparo, la bunyolera, originària de Bunyol –ironies del destí–, que regenta el negoci per tercera generació. La seua iaia ja tenia antany la parada vora el mercat de Russafa i, tot i que Amparo seguia uns estudis que la feien allunyar-se dels bunyols, la frase repetida de la seua àvia –quan ja estava molt major–, «vendré y te ‘arraparé’» la feu convéncer per a continuar la tradició familiar, no fora cosa que se li apareguera més tard per a arrapar-la.
⭐ La tastadora
Pepa Gómez ens ha volgut acompanyar amablement abans de la retransmissió de la mascletada de hui que condueix en Levante TV. No només presenta, dirigeix i produeix el programa Al remat en aquest canal, sinó que també ho fa al programa de ràdio Volem Traca de Radio Levante (97.7). Fallera fins al moll de l’os, ha estat presidenta de la falla Borrull-Socors el 2017 i el 2018 i ara és la vicepresidenta de les Falles I+E. Defineix la seua falla com una associació cultural valenta en què tots els fallers i falleres són ben diferents, però on troben un punt de trobada per a experimentar i innovar. Un dia com hui (8 de març) ens subratlla que el vertader desafiament és deixar de parlar dels desafiaments de la dona perquè això voldrà dir que s’ha assolit la igualtat efectiva entre hòmens i dones.
⭐ El bunyol
A Bunyols Bienve trobem bunyols de carabassa i bunyols de figa macerats amb anís i mistela. Amparo té per (bon) costum fer els bunyols que li encomanen els clients en el mateix moment que venen. La pasta ja ben bona i inflada i d’un color carabassa manifest ens espera abans que graciosament l’aboque a l’oli roent perforant-la amb el polze. Amparo ens ha deixat escodrinyar dins la parada i ens ha mostrat la carabassa bollida que utilitza per a fer els bunyols com també les figues a remulla amb mistela i anís. Amb una textura lleugerament cruixent, trobem de seguida el gust de carabassa en l’interior.
Tipus: bunyols de carabassa i bunyols de figa.
Preu: 5 € la dotzena.
MARTINA MONLLAU / XAVIER BENAVENT
