16 TONELADAS. Ricardo Mico, 3
Si jugàrem a les 7 famílies, segurament que dins la família «Soul urbà dels 2000», al costat de James Blake, Tom Misch o Jordan Rakei, tindriem el català Vic Mirallas. Amb ell, tenim un d’eixos músics talentosos i no conformistes que sorgeixen com un miracle en els darrers temps i que confirmen que els joves de hui tenen molt a aportar a la modernització del nostre panorama musical. La trajectòria d’aquest jove és impressionant: alumne de la Berklee School de Boston, saxofonista i corista d’Alejandro Sanz, un primer disc en solitari sense una nota falsa el 2017, col·laboracions amb el millor del panorama urbà actual (Juancho Marqués, Don Patricio…) o fins i tot productor de Natalia Lacunza. És impossible ficar-ho en una sola caixa i això és que el fa interessant. Perquè la música de Vic Mirallas ens fa vibrar, ens transporta amb el seu groove tenyit de ritmes urbans o electrònics i fa el pont necessari entre passat, present i futur. A menys de trenta anys, ho té ja tot d’un gran músic. B.L.
+entrades
