EL VOLANDER. Poeta Navarro Cabanes, 25
Dalt de l’escenari, Carlos i Silvia destil·len felicitat i bon rotllo des del primer segon. Potser és un dels motius pels quals van compartir escena amb figures com Bono (U2) i Glen Hansard. Veiem dues persones totalment connectades, dues veus impressionants que encaixen màgicament i excepcional. Amb tres àlbums al damunt, com en qualsevol altra banda amb talent, hi trobem una evolució clara d’Escuchando elefantes: des d’uns sons més pròxims al britpop, que tant d’èxit els va donar a Irlanda, a un present en el qual, sense abandonar-ne l’essència, es mostren acompanyats de rides de bateria. A tot açò cal sumar una sensibilitat summament especial que fa d’aquests gallecs una banda molt prometedora. Així, entenem ràpidament per què passaren de tocar pels carrers a enamorar dalt de cada escenari que xafen, amb temes com “You are a Stone” o “There’ll be the Joy”, amb els quals només podem romandre embadalits i sentir. DAVID GARCÍA
