DIJOUS 8/2, 19.30H. 34/50€
LES ARTS. Professor López Piñero, 1
El fado (del llatí fatum, «destí») troba el seu origen als restaurants dels barris obrers de Lisbona on, al final del sopar, un o una fadista, tradicionalment acompanyat d’una viola i una guitarra portuguesa, canta les seues experiències de vida, sovint malenconiosa. Portat per figures com ara Carlos Ramos o Alfredo Marceneiro, fou Amália Rodrigues qui, a partir dels anys seixanta, el modernitzà i portà la seua saudade als escenaris d’arreu del món. Hui, els seus hereus es diuen Mariza, António Zambujo o Carminho. Aquesta darrera és probablement l’intèrpret de fado més reconeguda internacionalment hui en dia, encarnant tant l’estil clàssic del gènere com la seua evolució: en el seu darrer disc, Portuguesa (2023), no dubta a modificar la lletra machista de clàssics adaptant-los a l’era del post-me too o introdueix instruments moderns com ara el mellotron o la guitarra elèctrica. Canta l’experiència humana i la passió, la solitud, el compromís i el desig. «Per a mi, el fado és més un llenguatge que un missatge, més un camí que una destinació», diu: un llenguatge per a descobrir en un escenari en què la cantant recrea la intimitat d’una casa do fado lisbonesa i posa la pell de gallina a l’espectador. B.L.
