MOON. Sant Vicent Màrtir, 200
El llançament de Camino ácido, el primer àlbum d’Ángel Stanich, va ser un autèntic revulsiu, una nova via que des d’aleshores van practicar nombroses bandes emergents ansioses per trobar el seu lloc. Amb Antigua y barbuda, així com en el grapat d’EPs que ha anat editant, el músic de Santander s’ha consolidat al mateix temps com un lletrista excepcional i com un músic al que cal seguir la pista. Stanich té molta cura de la seua imatge, i fins i tot es podria dir que la seua persona està envoltada d’una certa opacitat. Conseqüència: les cançons, un destil·lat de referents d’allò més heterogeni, són ací les protagonistes absolutes. Així és com ha de ser. IVÁN NAVARRO
