MuVIM. Quevedo, 10
La Real Acadèmia Espanyola de la Llengua va reconèixer fa res al seu diccionari el terme “berlanguià” posant en relleu la dimensió del cineasta valencià més important de tots els temps, Luis García Berlanga. Enguany es compleixen cent anys del seu naixement i el MuVIM commemora l’efemèride amb l’exposició Visca Berlanga! que ens rep amb alegria entre pancartes, banderetes d’Espanya, paquets caiguts del cel, el carromato amb el qual Plácido recorria la ciutat per pagar els seus deutes, i el tractor lligat a un paracaigudes amb el qual somiava Juan en Bienvenido Mr. Marshall davant la imminent arribada de la comitiva estatunidenca a Villar del Río. Va ser la primera pel·lícula de Berlanga en solitari (l’única, junt a La Vaquilla, amb la qual es van guanyar bons diners), després es consagraria amb Plácido —que inicià una relació de més de vint anys amb el magistral guionista Rafael Azcona— i amb El Verdugo, seleccionada per representar a Espanya al Festival de Venècia. Els magnífics cartells de totes elles i moltes altres (La Boutique, Escopeta nacional…) pengen a les parets del MuVIM junt amb objectes icònics dels seus films, trepitjareu amb el garrote vil que utilitzava el verdugo interpretat per Pepe Isbert (El verdugo), una maniquí reclinada sobre la butaca del dentista (Tamaño natural) i la bici de París-Tombuctú. També amb la falla dedicada al cineasta que la XXX Mostra de València va plantar en la plaça de l’Almoina al 2009 fent referència al seu fetitxisme pels tacons o la maqueta de la falla Història d’una mamella que el mateix Berlanga va idear per a la plaça de l’Ajuntament i la comissió Mossen-Sorell i l’artista Manolo García van recuperar en el 2007. Caòtic, càustic, erotòman i sardònic, Berlanga va retratar temes d’envergadura existencial i política de forma desenfadada, tirant mà de personatges corals que parlen sense escoltar-se uns als altres, actuen en benefici propi i mai arriben a complir els seus somnis. El seu caràcter àcrata li va costar enfrontaments amb la censura, circumstància que podeu veure al MuVIM plasmada en els papers de censor que, per exemple, proposen alleugerar el pla d’una dona posant-se les mitges en la pel·lícula Plácido. Aferrat al seu pessimisme realista i al seu humor esperpèntic, Berlanga es va convertir en un cronista fabulós de l’Espanya franquista i de la Transició gràcies a escenes tan rodones com aquella de Bienvenido Mr. Marshall on l’alcalde de Villar del Río es dirigeix al poble des del balcó: “Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”. No es pot dir més ni millor. AU
