UNTIL SUNDAY 12/6
VAT. Guillem de Castro, 118
Fa uns anys que s’està reivindicat aquell fenomen sociocultural que bullí a la carretera del Saler als anys huitanta i noranta anomenat Ruta del Bacalao, for example, amb la reedició del llibre In Éxtasis de Joan M. Oleaque (Barlin Libros) o la creació del podcast Valencia Destroy d’Eugenio Viñas. Ara és l’IVAM qui es suma a la corrent posant l’ull en l’esfera gràfica d’aquella escena de clubs valenciana que va fer florir de manera espontània una subcultura juvenil d’àmbit local convertida en un fenomen social de masses fins que va morir d’èxit. Ruta gràfica. El disseny del so de València està composta principalment de cartells signats per dissenyadors i il·lustradors de renom com Paco Bascuñán (responsable de la imatge de la icònica ACTV junt a Quique Company), Javier Mariscal, Micharmut, Paco Roca o Daniel Torres, i d’altres anònims o creats per cambrers, discjòqueis, relacions públiques, treballadors de les impremtes i persones que van tindre connexió d’una manera o d’altra amb el circuit. L’estètica dels cartells resulta del zeitgesit de la València de l’època i del propi moviment, els trobem en format vinyeta, amb tufo masclista, “blasfems”, imitant els cartells de les corregudes de bous, a l’estil Miró, d’estètica soviètica o avantguardista, recordant la Metròpolis de Fritz Lang, hedonistes, destructius (vet ací un cotxe esgavellat), d’evasió, inclusius o que li fan una picada d’ullet a les tribus urbanes. La producció gràfica d’espais en origen contraculturals com Espiral, Chocolate, Spook, Puzzle, Arena i ACTV rep el segell d’art amb majúscules de la institució artística per excel·lència de la Comunitat Valenciana. AU
