FINS EL DIUMENGE 1/12
MuVIM. Quevedo, 10
Manolo Millares va ser un dels integrants destacats d’aquell efímer (però influent) grup El Paso, nascut a Madrid als anys cinquanta amb l’objectiu de revitalitzar l’art espanyol de postguerra, marcat pel franquisme, obtús i reprimit. En aquest col·lectiu es trobaven artistes de tot l’Estat, com Rafael Canogar, Antonio Saura, l’alacantina Juana Francés i el canari Manolo Millares, qui va veure com la seua projecció internacional es disparava després de participar a la Biennal de Venècia de 1958. L’exposició Manolo Millares. Circa els cinquanta comença mostrant els seus pictogrames canaris, nascuts d’investigacions sobre el món aborigen de les illes i la seua admiració per Joan Miró o Paul Klee. Ja en aquesta etapa comença a incorporar materials com fustes, tessel·les i arpillera, el material que esdevindria central en la seua trajectòria artística. Millares acabaria cremant, estripant, recosint i arrugant l’arpillera de mil formes diferents, creant obres en blanc i negre que ell anomenava “homúnculos”. Ja establert a Madrid, impregnat de les influències d’altres artistes de la capital, abraçarà definitivament l’informalisme. L’expressivitat i el dramatisme de les seues arpilleres estripades protagonitzen la nova aposta del MuVIM per a l’inici de curs. S.M.
