FINS AL DIUMENGE 29/3
MuVIM. Quevedo, 10
Milicians preparen la defensa del port de València. Manuel Azaña imparteix un discurs a la Universitat de València. Gerda Taro fotografia el II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura. Militars arrepleguen blat dels camps valencians. Els republicans lluiten per Terol. Són escenes immortalitzades per Luis Vidal Corella, el gran fotoperiodista valencià que va documentar la Guerra Civil espanyola i els seus principals episodis polítics i socials.
Les fotografies preses al llarg del conflicte es van considerar desaparegudes durant dècades, fins que van ser localitzades fa poc a la Biblioteca Nacional d’Espanya i altres arxius públics. Són el gran actiu d’aquesta mostra. En Crònica fotogràfica de la postguerra a València, el MuVIM trau a la llum huitanta fotografies inèdites d’un dels fotògrafs més importants de la història valenciana recent. El seu llegat és l’arxiu d’imatges (1914-1959) que conformen la memòria visual de la ciutat de València durant la Guerra Civil i els anys més durs de la postguerra. I el seu mèrit es doble perquè, a diferència d’altres fotoperiodistes internacionals que també hi van ser, com Robert Capa o Gerda Taro, amb les seues càmeres lleugeres, Corella utilitzava plaques de vidre en màquines aparatoses que s’exposen a la mostra.
El fotògraf valencià també va deixar testimoni de la duresa de la postguerra i de la vida cultural i humana d’una ciutat marcada per la dictadura. D’aquesta època podrem veure ciclistes fent la salutació nazi abans de començar una etapa de la Volta Ciclista a Espanya. Imatges espectaculars de les carreres de motos de l’Albereda, de dones i homes treballant al camp i a l’Albufera, i de la plaça de Bous de gom a gom per a veure un combat de boxa. Per allí asoma el cap un sereno cridant, la davantera elèctrica del València C.F. (Epi, Amadeo i Mundo) i un grup de xiquets jugant a torejar. Les imatges de Corella publicades a El Mercantil Valenciano, ABC o La Vanguardia són una valuosa crònica en blanc i negre de l’evolució d’Espanya sota el nou règim.
Els actes de propaganda i legitimació del règim arribaven a la seua màxima expressió durant les visites de Franco i la seua família. Recepcions, homenatges i cerimònies s’organitzaven per a escenificar el suport al règim. Franco, batejat maliciosament amb el malnom Paco “el rana” en certes esferes, aprofitava les inauguracions d’obres d’enginyeria i infraestructures per a projectar una imatge de prosperitat i estabilitat econòmica que s’allunyava de la realitat del país. Allà va estar Corella prenent fotos, també de Carmen Polo “la collares” haciendo cosas i de la seua filla, Carmencita, en labors pròpies del seu sexe a la Beneficència. El MuVIM ens regala per a Nadal una crònica fascinant de la València de la guerra i del franquisme. S.M.
