FINS EL DIUMENGE 16/4
F. BANCAJA. Pl. Tetuan, 23
Al 2020 va faltar un artista valencià icònic al que és de justícia que la Fundació Bancaja li reta homenatge en forma de retrospectiva pels seus seixanta anys de carrera. La figura humana i el compromís polític són els trets recurrents de l’obra de Joan Genovés, especialment al principi, als seixanta, en plena dictadura franquista. Les peces d’aleshores, obscures com les parets de la sala d’exposició, s’inspiren en imatges de periòdics i revistes de l’època per llançar una imatge negativa de la repressió de la dictadura i de la guerra. Estan plenes de sang, agitació, mans en alt i cossos abatuts, a voltes, fent servir un efecte òptic que emula la visió des d’un avió o un teleobjectiu. Als setanta, mort el dictador, crearia la seua obra més celebrada, El abrazo (1976), que podreu veure en viu a la fundació en tota la seua grandària. Símbol de l’amnistia, la democràcia i la transició, el quadre inspirat en uns xiquets jugant al pati de l’escola es va convertir en una icona de la memòria col·lectiva espanyola.
“Contra Franco vivíem millor?” es va preguntar l’insigne Manuel Vázquez Montalbán en més d’una ocasió. Doncs, artísticament, Genovés, sí. Amb l’arribada de la democràcia el valencià va sofrir una crisi creativa perquè la seua temàtica principal al llarg de vint anys havia sigut la resistència al règim i ara no hi havia règim al que oposar-se. Va pegar un gir, tornà a la figura humana als noranta, però captada des de lluny i des de dalt, representada com a punts o siluetes sense identificar que es senten atretes per diferents eixos formant composicions complexes. Ací hi ha calma i silenci. Al segle XXI continuarà treballant sobre una figura humana siluetada i matèrica, que se n’ix del llenç i està “vestida” amb xicotets objectes trobats de passeig: botons, petxines, globus… Vet ací la pintura en què treballava abans de la seua mort, Sin firmar, on va tindre temps de donar-li volum tridimensional als personatges de la part inferior (busqueu-lo, que s’ha amagat dins d’un d’ells) mentres els de dalt es van quedar nus i plans, sense acabar. Així el pillà la mort, treballant. S.M.
