IVAM. Guillem de Castro, 118
Quan es va decretar la quarantena general en la primera onada del coronavirus, amb les prestatgeries dels supermercats pràcticament buides, més d’un se n’adonaria que el wifi no es pot menjar. Però vet ací una ciutat, València, amb una horta periurbana que li confereix grans possibilitats d’autoabastiment, de sobirania alimentària, i que, a banda de la seua vessant pràctica (la producció d’aliments) és un gran cabdal de coneixement i un tresor patrimonial. Que com molts altres trets de l’àmbit rural, és menyspreat i estigmatitzat per la reina ciutat engalanada de ciment i formigó. Per això, Asunción Molinos Gordo, una burgalesa filla de camperols molt conscient de tot el que li deu al feminisme i a l’educació pública, reivindica la figura de l’agricultor com a intel·lectual, com a productor de coneixement, no només d’aliments. Un exemple és la perfecta obra d’enginyeria que feren els àrabs en l’horta valenciana, tan acuradament precís el traçat de les sèquies, que s’han mantingut tal qual al llarg dels segles. L’artista a alçat a l’IVAM murs de terra premsada seguint la tècnica del tapial on es podem veure els diferents estrats l’evolució de l’horta valenciana al llarg de la història. AU
