FINS EL DIUMENGE 29/6
MuVIM. Quevedo, 10
En la seua obra, Rafael Armengol acostuma a emprar imatges de la iconografia clàssica des de l’admiració. També acostuma a acostar-se als mitjans de comunicació capgirant el seu propi llenguatge, a través de la descomposició del color. Són dues característiques que han contagiat també els seus retrats d’amics i familiars, sovint descompostos en punts de colors i ratlles verticals, o amb arquitectures de la Grècia antiga als paisatges de fons. Foren sèries com La matança del porc o Torre de Babel les que li donaren la glòria al pintor de Benimodo, però el MuVIM ha volgut que posem els ulls sobre retrats d’Armengol pels quals filtren uns quants moviments de la història de l’art des dels anys setanta. Hi veure’m gent molt propera per a ell, com la seua parella Marisa, junt a figures reconegudes com Vicent Andrés Estellés (molt amic seu), Vicent Aguilera Cerní, Clementina Ródenas o Romà de la Calle. S.M.
