El flamenc naix en la perifèria, en la nit dels màrgens, en la resistència del poble. Un lament de carn i terra que travessa el temps fins xocar amb la modernitat, amb la pulsió de la ciutat, amb l’underground com a nova cova. Aquest solo de dansa és un ritu de trànsit: de l’origen a la reinvenció, del «duende» al cos contemporani. Un cos que recorda l’arrel, però avança sense por de descompondre-la. Es trenca, se sacseja, es retorça, s’entrega. Aquest solo es nodreix del cant romput de la terra i del pols sintètic de la ciutat. CARNE DE BRONCE és cos que recorda, que resisteix i que es deixa travessar per la sonoritat del present.
Coreografia i interpretació: Cristina Reolid
Música: Camarón de la Isla, Califato ¾ i Ángeles Toledano
Audiovisual: Jf Chana
Amb el recolzament d’Espai LaGranja i A Contar Mentiras
