El cicle que ha recorregut des de gener els últims seixanta anys de la història del western americà finalitza este mes aportant el punt de vista femení, el gran absent fins ara. Estan programades tres pel·lícules dirigides per dones que, a més, posen el focus en els personatges femenins, als quals el gènere de l’Oest ha deixat tradicionalment en segon pla, quan no fora de camp. Meek’s Cutoff és un western que no s’assembla a cap altre dirigit per Kelly Reichardt, una de les autores més interessants del cine contemporani. En ell, despulla al gènere de la seua habitual acció (persecucions a cavall, tirotejos…) per a prioritzar les tasques quotidianes dutes a terme per les dones al llarg de la seua llarga travessia: cuinar, llavar i apedaçar la roba… Tant en Meek’s Cutoff com en La mujer que camina delante, de Susanna White, una aliança entre la dona blanca i l’indi arrabassa el protagonisme a l’home blanc, que semblava fins llavors amo i senyor del western. Després del revisionisme que va reivindicar els nadius en els setanta, i d’algunes pel·lícules que mostraven el crepuscle de John Wayne, encarnació de l’heroi blanc mític, potser eixa complicitat entre les identitats marginals era l’últim pas que faltava per a resignificar un gènere que il·lustra part de la història dels Estats Units. En els últims anys eixa resignificació ha vingut també per la contaminació d’un dels gèneres que semblava més “pur”. Bon exemple d’això és l’esborronadora El vent, inscrita en el gènere híbrid del horror western.
14.12.24 DISSABTE / 18.00 h Servei gratuït de ludoteca cultural per a menors acompanyants de 4 a 12 anys comprant l’entrada en línia abans de les 14 hores del divendres 13.
15.12.24 DIUMENGE / 20.00 h
La mujer que camina delante
Woman Walks Ahead
SUSANNA WHITE. EUA. 2017. VOS CASTELLÀ. Color. 102′. DCP.
Int. Jessica Chastain, Sam Rockwell, Ciarán Hinds, Michael Greyeyes, Chaske Spencer.
Catherine Weldon, una pintora de Brooklyn, viatja a una reserva índia de Dakota en 1890 per a retratar al cap sioux lakota Bou Assegut. Allí es veu embolicada en la lluita dels pobles lakota contra el Govern dels Estats Units pels drets sobre les seues terres.
