El valencià és un element cabdal de la identitat valenciana, tant històricament com en l’actualitat. Tanmateix, assistim de fa dècades a un conflicte sobre els seus usos, estatus i filiació. Al capdavall, les llengües també són banderes, símbols. A Europa, els conflictes polítics es canalitzen en bona mesura per mitjà de lluites culturals. A casa nostra, els ususaris de la segona llengua més parlada del Regne d’Espanya, oficial al territori valencià, veuen qüestionats els seus drets. Mentre que el castellà reforça la seua unitat, transoceànica, determinats grups reforcen el particularisme del valencià i qüestionen la unitat acceptada per la comunitat universitària i la majoria de parlants. Conflictivitzar l’ús del valencià és una estratègia per a mantenir-lo en una posició de subordinació respecte del castellà, fer-lo prescindible, secundari. S’analitzaran els principals discursos sobre el valencià des d’una perspectiva comparada.
