Què ocorreria si un museu permetera apuntar la mirada sota terra? Si, en tirar d’una cantonada, emergira un món ocult, complex i vibrant, normalment relegat a la invisibilitat? Radix proposa esta possibilitat a través d’una fabulació ecològica que desplaça la mirada cap a les profunditats de la història, la cultura i les memòries del subsol.
El projecte de Tania Candiani imagina un bioma fictici habitat per entitats que oscil·len entre allò científic i allò especulatiu, entre allò observable i allò imaginat. Es presenta com una instal·lació immersiva concebuda com un ecosistema híbrid, on conviuen plantes vives, escultures de vidre bufat, organismes suspesos, un rizotró (dispositiu que permet observar el creixement de les arrels), projeccions audiovisuals en diàleg creuat i una composició sonora octofònica que envolta l’espai. Cadascun d’estos elements funciona com un fragment d’un sistema major, interdependent, on s’esborra la separació entre allò viu i allò inert.
La sala expositiva és transformada arquitectònicament per adoptar una geometria suau i radial, inspirada en el tall transversal d’una estructura vegetal trobat en un llibre del Jardí Botànic de València. Esta configuració espacial no actua únicament com a contenidor, sinó com un cos en si mateix, com una anatomia expandida que suggerix la presència d’una planta imaginada, una forma de vida possible que podria pertànyer —o haver pertangut— al territori valencià, però l’origen del qual roman incert, suspés entre la memòria botànica i la ficció científica.
En este sentit, Radix no busca representar la naturalesa tal com la coneixem, sinó especular sobre les seues possibles mutacions, micromons i futurs, convidant a reconsiderar les fronteres entre espècies, disciplines i estats de la matèria, així com a reflexionar sobre les forces invisibles que sostenen la vida, fomentant una consciència de les xarxes ocultes tant per damunt com per davall del sòl.
