Aquests quadres de Kačmarek permeten reconéixer l’abast de tota aquella tradició de la pintura animalista fins als nostres dies, situant la seua pròpia vaca al centre; en este cas, lligada a una gran pedra perquè no puga moure’s ni allunyar-se, immòbil mentre domina tant la superfície del llenç com l’espai de la galeria amb la mirada directa d’una bèstia profundament humana. Com el jove bou de Paulus Potter o la vaca de Mark Tansey. Ens mirem l’un a l’altre.
Una cosa semblant ocorre en una sèrie de llenços centrats en un moltó robust, una parella de cabirols distrets, una gallina amb un cuc acabat d’arrancar de la terra, una perdiu i fins i tot una àguila. Tots ells són figures centrals que definixen el tema, amb una presència immediata que destaca sobre un paisatge de fons circumstancial: un prat, camps de cultiu, una granja, el camp o potser un bosc insinuat en la llunyania, sempre sota cels tempestuosos que creen una atmosfera carregada, amb una llum humida i un aire dens i misteriós.
Ricardo Forriols
Universitat Politècnica de València
