El programa traça un itinerari per diferents concepcions del so com a espai d’investigació i d’experiència perceptiva. La creació de Marc García Vitoria situa la guitarra en un territori de ressonàncies i tensions que dialoga amb l’escriptura orquestral contemporània. La densa micropolinfonia de San Francisco Polyphony, de György Ligeti, transforma la massa orquestral en un organisme en mutació contínua, mentre que Rocanā, d’Unsuk Chin, amplia la dimensió espectral del timbre mitjançant una refinada arquitectura de llum i energia. Com a contrapunt històric, la Suite d’El mandarí meravellós, de Béla Bartók, revela l’origen de moltes de les exploracions sonores del segle XX: una escriptura de radical modernitat on ritme, color i violència expressiva anticipen bona part de la creació musical contemporània.
