El Jardí Botànic acull la presentació de llibre Parques Nacionales de España de Carlos de Hita, una publicació especial que suposa l’experiència combinada de lectura i escolta oferint un doble relat: el literari, obra de l’autor, i el sonor, amb les veus i acústiques de la fauna que es manifesta en llibertat, en els seus escenaris salvatges. A la presentació del llibre de l’editorial Anaya Touring, organitzada per la llibreria Patagonia, intervindrà el propi autor acompanyat del biòleg i naturalista VirgilioBeltrán.
Amb ells tindrem l’oportunitat de desgranar aquest llibre fruit del treball de dècades en les què Carlos de Hita ha recorregut els parcs nacionals i gravat els seus paisatges sonors. Per això, en Parques Nacionales de Espanya cada parc es descriu duesvegades: la primera, en textos i fotografies; la segona, a través de codis QR que enllacen amb els registre dels paisatgessonors originals.
La xarxa de parcs nacionals d’Espanya està formada per 16 espais naturals distribuïts per tot el territori nacional i és testimoni de l’intens patrimoni natural que ens envolta. Les muntanyes més altes s’alcen sobre les valls més profundes a Ordesa i Monte Perdido, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a Sierra Nevada, i els boscos més frondosos arrelen a les pendents dels Picos de Europa i a la Sierra de Guadarrama. Tanmateix, a la Sierra de las Nieves creixen els últims pinsaps, els raríssims avets mediterranis, per les serres de Monfragüe i Cabañeros ressona la berrea dels cérvols, i altres parcs, com Doñana i les Tablas de Daimiel, són cruïlles per a les rutes d’ocells migradors de dos continents.
A més a més, els parcs nacionals serveixen per protegir els últims espais verges. Per exemple, l’arxipèlag de Cabrerapreserva una de les últimes costes del Mediterrani, lluny de l’impacte turístic, i els fons marins de les Illes Atlàntiquesalimenten la biodiversitat marina a la boca de les Rías Baixas de Galícia.
Per últim, els volcans de Canàries són un capítol a part dins aquesta xarxa: muntanyes de foc recent apagades, com a Timanfaya; l’impressionant pic del Teide, una muntanya de una sola peça que arrenca des del fons del mar; la Caldera deTaburiente, coberta per espessos pins; i les laurisilves canàries, amagades per les boires, boscos sempre verds que creixen en els sòls volcànics de Garajonay.
