Després de Set maneres de ser Hamlet, arriba la segona part de la trilogia Shakespeare. Comèdia de personatges secundaris que per necessitats de producció -una obra que demana gran mitjans de producció que només estan a l’abast de grans productores. És possible un Otel·lo fet a la perifèria allà on els diners no arriben? – es veuen abocats a entomar la càrrega protagònica: el Bufó i l’Herald. Així la nova lectura d’aquesta versió d’Otel·lo, de la gelosia i la capacitat de manipular que tenen els personatges, l’estructura en un format quasi musical: Otel·lo troba Desdèmona, Otel.lo creu perdre Desdèmona, Otel.lo no mata Desdèmona, “perquè no en volem cap més de morta. Prou de violència masclista!”
