El MuVIM oferix des de hui i fins al pròxim 17 de maig un recorregut pels passatges de l’obra de Ludovico Ariosto, Orlando furiós. Així, a través del pinzell d’Adrián Alva, la Sala Alta del museu de la Diputació proposa un viatge on la literatura universal i la història local es funden en una acurada interpretació plàstica d’este text que va tindre un impacte profund en la literatura renaixentista i en la cultura occidental. La nova proposta, formada per una selecció de deu il·lustracions de l’artista, oferix una meditació sobre l’honor, el desig i la identitat que ens mostrarà els carrers d’una ciutat que va ser el centre neuràlgic del Mediterrani. El treball d’Alva també plasma la transformació d’Orlando, el noble cavaller que perd la raó per l’amor d’Angélica, i les històries de guerreres com Bradamante, així com alguns mites.
Adrián Alva s’inscriu en una tradició il·lustrativa que entén l’ús d’estils històrics passats no com a error anacrònic, sinó com a mètode crític. En la seua interpretació plàstica del cant XXVIII d’Orlando furiós, l’erudició iconogràfica es transforma en un dispositiu sofisticat on modernisme, secessió vienesa i estampa japonesa no són meres cites d’estil, sinó la gramàtica profunda des de la qual reescriu este episodi històricament poc o gens il·lustrat en el passat. En el seu plantejament hi ha la mateixa voluntat de convertir la superfície en un camp de forces decoratives, on la línia, el patró i el ritme dels motius tenen tant pes narratiu com l’acció representada. Cal assenyalar que l’estampa japonesa funciona ací com un tercer pilar, no sols per la representació plana o el gust per la silueta retallada, sinó per la idea que cada element del quadre –un animal, una planta, un objecte aparentment marginal– aporta una càrrega poètica autònoma. I com a resultat, cada imatge es pot llegir tant en conjunt com detalladament.
