Músiques parlades (tres lectures sobre res i sobre alguna cosa) es desenvolupa com un dispositiu escènic i sonor en què la paraula esdevé matèria musical: ritme, timbre, duració i silenci funcionen com a elements estructurals de la interpretació, sustentats en una exploració precisa de tempos, accents, respiracions i silencis prolongats, que permeten que cada fragment del text emergisca com un esdeveniment sonor. D’esta manera, l’escolta deixa de ser un gest passiu per a convertir-se en el veritable eix de l’experiència, tant per a qui interpreta com per al públic, que és convidat a habitar els temps, les pauses i els buits que travessen el discurs.
Més que una recreació de les conferències originals, esta proposta planteja una relectura viva i actual que converteix l’escenari en un laboratori de percepció, on el públic pot experimentar el text com una partitura oberta i l’acte d’escoltar com una pràctica creativa en si mateixa.
Com diu Llorenç Barber en el seu llibre sobre John Cage: «Cage no és novetat, és història. I una història que, en tot cas, afectem, engabiem, acolorim».
