L’últim ball vol ser un homenatge a tants i tants actors i actrius teatrals anònims que, amb els seus espectacles, més enllà de l’èxit o del fracàs, del reconeixement o dels premis, han fet feliç a molta gent. L’últim ball parla d’allò pel que val la pena viure, del que de vegades perdem pel camí, de com poder conviure amb l’absència del que ens fa feliç. Parla de com, per un si o per un no, la vida es converteix en una altra cosa. De l’èxit o el fracàs, les dues cares de la mateixa moneda. I de com tenim a la nostra mà el timó per refer contínuament la nostra vida. L’últim ball parla del plaer d’actuar, de viure les coses per primera vegada, de jugar com féiem quan érem menuts, i encara no ens havíem posat la cota de malles per protegir-nos del món. L’últim ball és un espectacle d’humor. Divertit. Creat per a fer riure. I plorar, com no. Si no plores, no pots valorar el riure. Un espectacle per a viure més intensament tot i que només siga per un instant.
