Més enllà del seu paper com a condiment, el safrà era valorat per la seua fragància, el seupoder tintori i les seues virtuts terapèutiques. A diferència del comerç d’espècies com el pebre o la canyella, provinents de regions llunyanes com l’Índia o Indonèsia que arribaven a Europa a través de la Ruta de la Seda, el safrà espanyol va realitzar durant els segles XIX i XX un trajecte invers, d’Occident a Orient. En este cas partint de localitats com Novelda, que es vanconvertir en el centre comercialitzador d’un producte cultivat en zones de Castella-la Manxa, per a exportar el safrà a l’Índia, la Xina, Filipines, el Japó o Amèrica.
A València també es va cultivar i comercialitzar l’or roig, com testifica l’existència d’una llotja del safrà a la ciutat, encara que l’activitat va decaure amb el pas dels anys. En l’actualitat, Novelda continua conservant empreses dedicades a comercialitzar esta espècia en més de mig món, com es mostra en l’exposició a través de documents i fotografies.
La mostra exhibix també diversos objectes relacionats amb el comerç del safrà, però sobretotuna gran quantitat de caixes i contenidors necessaris per a portar el producte a diferents partsdel món. Estes caixes van ser produïdes pels mercaders de Novelda, que van usar motius i decoracions adaptades als països de destinació per a una millor comercialització.
La llanda i la iconografia hindú
A través de la col·lecció de caixes de safrà de David Beltrá Torregrosa s’observa l’evolució de les llandes, les decoracions i els motius adaptats a les modes del seu temps. Resulta especialment significativa la iconografia hindú que posa de manifest l’enginy delscomercialitzadors. Alguns d’estos motius són espirituals i religiosos, ja que en països coml’Índia el safrà era usat en l’àmbit espiritual i en les cerimònies religioses.
L’exposició dedica un apartat a l’evolució dels dissenys dirigits a fer més atractius els productesi construir marques sòlides. Des dels fràgils i efímers embolcalls de paper d’una sola dosi finsals elegants estotjos litografiats. No són estos els únics aspectes tractats en una mostra que aborda temes com el paper de la dona en la producció del safrà, l’entramat industrial que partixde terres alacantines, amb epicentre a Novelda, i la llotja de safrà de València impulsada pelcomerciant Dámaso Alcaraz.
En estes seccions es presenta el laboriós treball de les dones manxegues, amb denominaciód’origen pròpia, el procés de recol·lecta, torrat i preparació per a la comercialització de l’espècia, i la visió de comerciants de Novelda com José Cantó i el seu nebot José Verdú, Manuel Alberola, Arturo Gómez Tejedor i els germans Juan i José Sellés.
