Vicent Machí (Gavarda, 1997) és hereu d’aquella Gavarda de llegenda. Aquella de les aigües i de la por al desastre, però també aquella que mostra que segueix brillant el sol en cada albada i que aquest acompanya l’esperança dels habitants del poble. El seu treball s’inspira en el paisatge, entre allò que s’hi suposa de natural i el complex entramat d’algunes formes, diríem, postnaturals que es poden observar en el llegat d’aquesta localitat.
Machí treballa unes estructures plàstiques de caràcter abstracte, però reconeixibles. Per una banda, observem un llenç que efectua el seu paper com un registre del sòl de Gavarda. Hi veiem el rastre d’un passeig, d’un deambular emocional, pels carrers de l’antic poble. Mitjançant una mena de dispositiu performatiu amb el qual s’estén el cos de l’artista, arrossega la tela com un fardell tot adaptant-se a aquest dispositiu. L’experiència del caminar sobre un lloc ja no deixa petjada, sinó que l’artista sostrau en el seu arrossegament l’empremta de les voreres, carreteres, descampats en els quals abans s’erigia una casa. La tela s’impregna de ruïnes menudes d’habitatges que van ser assolats pel fenomen o enderrocats per l’Ajuntament. Per l’altra banda, advertim unes formes geomètriques reconeixibles: la circumferència i el rectangle. Dues figures bàsiques que serveixen com a dispositiu modular per a crear jocs de pressió i formes entre el terra i el llenç. En aquest sentit, s’abstrau el possible caràcter pictòric de la peça mitjançant el gest performatiu, en el qual el pigment és la pròpia resta que perdura sobre la tela després de la travessia. Així, les seues derives atzaroses esdevenen un estudi sobre l’experiència i sobre la construcció del mateix paisatge.
La memòria del terra està composta per una desena de llenços de gran format i un vídeo –que recull l’acció realitzada per l’artista per a efectuar les peces– on el físic del terreny, així com l’experiencial de l’activitat, cobren un sentit memorístic. Aquestes peces, produïdes ex professo per al MuVIM, continuen un treball previ realitzat en la seua sèrie Sobre el paisaje. En ambdós, Gavarda n’és la protagonista. El paisatge de Gavarda esdevé un escenari on conviuen les formes naturals i l’acció de l’ésser humà, i configuren una amalgama sedimentària d’històries que s’entrellacen per a contar el passat. Quan Machí recull les partícules epidèrmiques del sòl de Gavarda està component una mena de memòria de la pols que serveix com a estudi estratigràfic de la vida en aquesta localitat.
Johanna Caplliure
