Kiyoshi Kurosawa, un dels grans directors japonesos de les últimes dècades, protagonitza un cicle organitzat amb la Fundació Japó.
Kurosawa es va iniciar en el rodatge de pel·lícules en 8 mm en els 80 durant els seus estudis de sociologia en la Universitat de Rikkyo. Durant eixa dècada també va dirigir xicotetes produccions destinades al mercat del vídeo i treballaria com a ajudant de directors com Shinji Sômai, qui segurament influiria en un dels recursos més recognoscibles del cinema de Kurosawa, els llargs plans seqüencia des d’un punt de vista distanciat. Una època de formació que probablement també li va aportar l’economia de mitjans i el to realista del seu cinema.
Kurosawa aconseguiria la maduresa com a director a la fi de la dècada dels 90, quan va protagonitzar una explosió productiva, amb quinze llargmetratges entre 1997 i 2002. En eixa època va dirigir els dos clàssics del cinema de terror que li donaren fama internacional, Cure i Pulse. Són pel·lícules fruit del canvi de mil·lenni que es van veure beneficiades pel boom global del J-Horror, però que, en realitat, el director reconeix no haver creat des de la perspectiva de les regles del gènere a les quals s’associen, que no el van limitar i que no va tindre en compte a l’hora de fer un cinema que desborda totes les etiquetes. Al terror sembla arribar per accident intentant fer un retrat psicològic de l’ésser humà contemporani. Este retrat és també contemporani del final del mil·lenni, que impregna, amb el seu avís de canvi d’època i d’amenaça del final dels temps, les pel·lícules d’este període.
Estes pel·lícules que ens van permetre descobrir l’obra d’un director diferent són les que recuperem en el nostre cicle. Un període de la seua filmografia que anticipa a més el cinema que Kurosawa crearia en les següents dècades, pel·lícules en les quals sorprén reconéixer vint-i-cinc anys després temes i problemes que ens són molt pròxims: la incomunicació, l’aïllament i la falta d’empatia que paradoxalment han potenciat les noves tecnologies, les crisis ecològiques, la viralitat, no sols pandèmica, i, sobretot, la soledat cada vegada més present en les societats contemporànies. En el seu cinema hi ha un altre element comú i recognoscible, la violència que explota després d’estar aguaitant darrere d’una façana de normalitat. Potser una reacció entesa com a venjança de la soledat amb la qual els seus personatges abandonen qualsevol responsabilitat que els oprimisca. Són personatges enfrontats a condicions extremes, a escenaris que, en moltes ocasions, són apocalíptics. Sotmesos a l’aïllament i la incomunicació, són vulnerables a l’horror, al mateix temps que, per la seua ambigüitat moral, artífexs d’este.
A més d’estos set títols fonamentals filmats entre 1997 i 2002, poc accessibles hui, el cicle inclou les dos últimes pel·lícules de Kurosawa estrenades al nostre país, l’estilitzat thriller d’època La mujer del espía i Cloud, presentada en els festivals de Venècia i Sitges.
22.01.26 DIJOUS / 20.00 h
01.02.26 DIUMENGE / 18.00 h
Cloud
クラウド / Kuraudo
KIYOSHI KUROSAWA. El Japó. 2024. VOS CASTELLÀ. Color. 123′. DCP.
Int. Masaki Suda, Kotone Furukawa, Daiken Okudaira, Amane Okayama, Yoshiyoshi Arakawa.
Ryosuke Yoshii treballa en una xicoteta fàbrica de Tòquio, mentres es guanya la vida revenent productes per Internet. Quan aconseguix un benefici considerable, abandona la fàbrica i es trasllada al camp per a començar una nova vida amb la seua nóvia. Lloga un jove del poble i es dedica de ple a la revenda. Llavors, just quan tot sembla anar-li bé, comencen a produir-se incidents sospitosos al seu voltant.
