Amb Jaume II, el Regne de València va experimentar una expansió territorial amb l’annexió del Camp d’Alacant, una àmplia àrea que abastava municipis com la Vila Joiosa i Sant Vicent del Raspeig. A més, durant el seu regnat, va ajustar els límits entre Aragó i Catalunya en les Corts aragoneses de 1300, fet pel qual se va guanyar el títol de “el Just”; i se va dedicar a reforçar la integració territorial i administrativa del Regne, promovent la presència aragonesa i catalana i facilitant la cohesió i la repoblació dels territoris adquirits. En 1319, va establir, definitivament, la indissoluble unió entre els regnes d’Aragó i València i el Comtat de Barcelona, enfortint l’estructura política de la Corona i assegurant una governabilitat més estable.
Va ser un monarca interessat en la Ciència i la Medicina, fundant fins i tot la Universitat de Lleida, i posant en marxa una nova política de traduccions de textos científics, filosòfics, religiosos i polítics. En este sentit, va encarregar la traducció al llatí del Llibre dels Feyts, escrit pel seu avi, Jaume I, el Conqueridor, i a ell, també se deu l’organització de l’Arxiu i la Biblioteca Real.
Jaume II, el Just, qui va ser rei d’Aragó, València, comte de Barcelona i rei de Sardenya i Sicília, va consolidar el Regne de València com a part essencial de la Corona d’Aragó, i el seu llegat d’estabilitat social i desenvolupament cultural perdura fins als nostres dies, i és digne de reivindicació.
