De la mà de la Fundació Japó, continuem gaudint del cinema de Hiroshi Shimizu, considerat el verdader geni del cinema japonés pels seus col·legues Yasujiro Ozu i Kenji Mizoguchi. Al març, podrà veure’s La horquilla, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries, el drama i els sentiments avancen, sovint, sense ser vistos, perduts entre un lleuger humor quotidià; no obstant això, entre eixos banys en el riu, eixos massatges i eixos sopars, els dies van passant fins que, en les últimes seqüències, emergix una emoció difícil de nomenar, una història que transcorria en silenci”.
En 1948, Shimizu, que havia fundat després de la guerra un orfenat, va dirigir la que es considera la seua obra mestra, Els xiquets de la colmena, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic.
El cicle es tanca amb La escuela Shiinomi, una altra pel·lícula sobre infància i educació, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que, al mateix temps, la saben necessària”.
10.03.26 DIMARTS / 18.00 h
11.03.26 DIMECRES / 20.00 h
Children of the Beehive / Els xiquets de la colmena
蜂の巣の子供たち / Hachi no su no kodomotachi
HIROSHI SHIMIZU. El Japó. 1948. VOS VALENCIÀ*. B/N. 86′. 35 mm.
Int. Gosho Shoichi, Natuski Masako, Sadao Nakamura, Shunsaku Shimamura, Shinichiro Kubota, Yoshikatsu Chiba, Yotaka Iwamoto, Kiyoshi Kawanishi, Hiroyuki Mihara, Wataru Yaguchi, Kiyoshi Taira, Kiyomi Imoto, Gen Tajima, Shintarô Uetani, Yoshio Hazama.
Un grup d’òrfens de la guerra que deambula per les estacions sobreviu a base de xicotetes estafes. Un soldat anònim, que tampoc té llar ni família, s’unix a ells en el seu viatge a través del país en busca d’un treball.
