Un cos pot dir la seva veritat quan assumeix un llenguatge propi, el seu. Un cos es converteix en mapa de possibilitats a partir de la seva diferència, quan respira i mou la seva desigualtat amb respecte a la resta de cossos. És en aquesta relació d’inequitat on es troba autènticament lliure. Go figure és, davant de tot, un paisatge de desigualtat on Shmuel pot observar el funcionament del seu cos, reconèixer-lo, posar en valor allò que condiciona i defineix el seu moviment, transformar-ho en un pont cap a la connexió amb l’altre. A aquesta crida acudeix Tomer, qui recull la invitació al diàleg de Shmuel i creua el pont. Durant la seva recerca d’un equilibri que sorgeixi dels límits que imposem o revelen les capacitats de tots dos, neix una bellesa que no vol ser res més que ella mateixa. Bellesa que resulta de la voluntat d’apoyar-se sense difuminar-se, del desig compartit de ser territori de la veritat.
Espectacle immersiu amb ulleres de realitat virtual.
