El TEM oferix la tard-nit del 18 d’octubre les actuacions de Shapednoise & Sevi Iko Dømochevski (live AV, IT/ES), Louis Carnell (live, UK) i Mecànica Clàssica & Vic Pereiró (live, ES).
Shapednoise, àlies de Nino Pedone, és un productor, DJ i dissenyador de so sicilià resident a Berlín. Fundador de WEIGHT LOOMING, Pedone esculpix textures electròniques desconcertants i desordenades, fusionant-les amb ritmes abrasius i dissenyats amb mestratge, i traspassant les fronteres dels gèneres, inspirant-se en la música industrial, el rave, elnoise, el *grime i el rap. En 2023, Pedone publica el seu àlbum més ambiciós fins a la data, Absurd Matter, que estructura la seua experimentació sònica en patrons inestables però familiars i compta amb la col·laboració d’Armand Hammer, Brodinski, Dean Hurley, Moor Mother i ZeelooperZ. Shapednoise estrenarà a Espanya el directe audiovisual de Absurd Matter, acompanyat per l’artista visual i productor resident a Barcelona Sevi Iko Dømochevsky, conegut pels seus treball amb Skrillex, Grimes, Arca i Aho Ssan. Al costat dels visuals generats per ordinador i 3D, els artistes han dissenyat un caòtica escultura monolítica composta per pantalles LCD i il·luminació.
Louis Carnell va decidir clausurar el seu prestigiós àlies Visionist com a resultat d’un procés d’autodescobriment i actualització de la subjectivitat que impregna ara una obra naixent. Establit a Londres, Carnell és un dels músics, productors i comissaris més esquius del Regne Unit, l’obra del qual mostra un profund interés en els entorns físics i digitals en els quals ens trobem. La seua utilització del so, la imatge, l’escenografia i l’escultura qüestiona les estructures socials i les jerarquies, al mateix temps que penetra a través de la introspecció en els problemes derivats de l’ansietat i en les connotacions de la masculinitat i la raça. Així mateix, la seua meticulosa atenció al món visual ha donat lloc a col·laboracions amb Arcin Sagdic, Daniel Sannwald, Frederik Heyman i Peter De Potter. El seu recent àlbum col·laboratiu, 111, publicat en Mute a l’abril d’enguany, va emergir com un cicle de quinze peces amb l’objectiu de crear per a l’oient un entorn que explora i qüestiona les nostres relacions i la producció de comunitats. La llista dels quinze col·laboradors, un per cada peça, és variada i sorprenent: Keeley Forsyth, Lee Ranaldo, Ben Vince, Yara Asmar, Coby Sey, KMRU, Okkyung Lee, Wu-Dl., Green House, Daniel Miller, Laraaji, Marta De Pascalis, Leila, Nailah Hunter i Damsel Elysium. 111 té el caràcter d’un manifest sonor esperançador en una època de desintegració.
Mecànica Clàssica és una banda valenciana formada per quatre músics que emboliquen entramats de guitarres en seqüències de sintetitzador per a articular peces d’electrònica ambiental de caràcter minimalista. Els seus treballs són una exploració de la música sintètica des d’una perspectiva actual i renoven les extenses topografies obertes per pioners com Craig Leon, Jon Hassell, Marc Barreca o Clúster. El projecte s’expandix sobre estes influències, endinsant-se en un món sonor hipnòtic i lluent que troba punts en comú amb artistes com O Yuki Conjugate, Bitchin Baixes, K. Leimer o Kreidler.
Els visuals d’esta actuació els realitza Vic Pereiró, qui ha participat en nombrosos projectes documentals, de cinema, televisió i investigació des de 1999, col·laborant i impulsant diferents productores audiovisuals. Memòria, lluita i utopia són els tres conceptes fonamentals sobre els quals ha fet girar la seua obra, entenent la seua pràctica artística com un acte de militància que, des del compromís i l’acció, desafia l’agressivitat de l’entorn i el caos contemporani. Part del seu treball reflectix el desequilibri existent i assenyala possibles eixides al conflicte.
