Som un festival xicotet, però que any rere any va marcant la seva línia artística i construint la seva pròpia personalitat. Ens definim com un festival transgressor dins de l’escena rural, i això és precisament el que som i el que volem continuar sent. Enguany hem volgut portar al carrer allò que sovint es queda en la intimitat: fer del privat un espai públic de reflexió. Perquè parlar també és reivindicar, curar, escoltar, respectar i trobar consol en la comunitat. El dol, el dolor i la tristesa formen part del dia a dia, i no volem mirar cap a una altra banda: volem saber acompanyar-nos des del diàleg. Avui més que mai, penso que és temps de fer comunitat, de no individualitzar la vida i de fer poble.
