Faust o la vellesa, la joventut, l’eternitat i els seus dilemes. La saviesa i la joventut al preu de l’amor, la innocència aliena i l’ànima pròpia. Esta és l’essència de Faust: un mirar-se al mirall i vore’s la cara oculta, que és l’infern interior.
Succeïxen els esdeveniments narrats en Faust als territoris de l’actual Alemanya, al segle XVI, però podrien situar-se en qualsevol temps i en qualsevol lloc i moment, ja que els seus dobles protagonistes són eterns i universals: Déu i el Diable. El bé i el mal. Allò masculí i allò femení. El jove i el vell. La vida i la mort, allò diferent i, alhora, allò inseparable.
Charles Gounod retrata amb el seu melodisme intens i profund el recorregut cap enrere de l’ancià pensador, Faust, que ha assolit la senectut en plenitud de facultats mentals; una maledicció en si que li fa desitjar desesperadament una joventut que només va conèixer en els llibres.








